Iván F. Mula

El gènere epistolar, més comú a la literatura que al teatre, té com a principal interès la sensació de poder assistir a la conversa íntima entre dues persones que expressen els seus sentiments per escrit de forma més o menys clandestina. No obstant, damunt d’escena, aquest format (cada vegada més desfasat) corre el risc de resultar massa feixuc i difícil de dinamitzar. Estimat mentider, escrita per Jerome Kilty l’any 1964, recull la correspondència entre el cèlebre autor George Bernard Shaw i la famosa actriu Beatrice Stella Campbell que va inspirar Pigmalió i de la que el dramaturg irlandès es va enamorar deseperadament. Tot i que la tasca del seu director, Oscar Molina, és exemplar, el text resulta massa monòton, no […]

La idea que el arte nace del dolor y la necesidad humana de expresarlo viene de muy lejos en nuestra cultura. Sólo hay que pensar en Kafka, Artaud o Sarah Kane (para poner algunos ejemplos bastante contemporáneos) para darnos cuenta que el sufrimiento puede ser la semilla de verdaderas obras maestras. En esta línea está planteada Llibert: una maravillosa pieza tan triste y bella como la vida misma. Pocas veces se tiene la oportunidad de asistir a un espectáculo tan valiente de pies a cabeza, tan puro en su concepción y tan emocionalmente desnudo. Escrito y dirigido desde las entrañas, Gemma Brió y Norbert Martínez han tenido la generosidad y el coraje de compartir la trágica experiencia de tener que […]

Disfrazado de obra de teatro, Desacord 3×4 es un concierto con temas esencialmente de género lírico combinados con boleros, tangos, revista y canciones de musical. El punto de partida de la historia reúne tres personajes muy dispares y un pianista que se ven forzados a compartir escenario por culpa de los recortes culturales. Desgraciadamente, la idea no va argumentalmente más allá, ni desarrolla el conflicto ni desemboca en ninguna conclusión. El que importa por este espectáculo son las canciones y, por lo tanto, la trama queda sólo como una excusa para que los intérpretes combinen sus estilos y canten dúos y tríos. No obstante, musicalmente es un show muy agradable con números bien logrados. Además, es un placer escuchar al […]

La diferència entre un espectacle de cabaret i qualsevol show que contingui música, cançons i altres disciplines artístiques com dansa, acrobàcia o titelles, roman en la seva voluntat de transgressió. Històricament, és el gènere on es van poder veure els primers transvestits sobre un escenari o els acudits polítics i sexuals més incorrectes en èpoques amb menys llibertat d’expressió que l’actual. Representa, doncs, i encara avui dia, un espai on es qüestiona la moral establerta del moment per demostrar que la indecència no existeix més enllà dels prejudicis. Cabaret Victoria pren alguns elements (sobretot formals) del cabaret però el seu propòsit és molt més innocent: entretenir al públic; fer que s’oblidi dels seus problemes mostrant-li el que en realitat és […]

En temps on la pèrdua de drets essencials sembla que va en augment, així com la diferència (cada cop més ample) entre rics i pobres, textos com El policía de las ratas de Roberto Bolaño resulten més impactants i necessaris que mai. Adaptat i dirigit pel sempre inquiet Àlex Rigola, l’obra és un thriller addictiu, mòrbid i, per moments, esgarrifós, amb només dos actors omplint l’escena juntament al cadàver d’una enorme rata morta. La proposta, si bé s’acosta perillosament a la lectura dramatitzada, també demostra que el relat de Bolaño és prou sucós com per hipnotitzar al públic i transportar-lo psicològicament a les clavegueres de la nostra ànima. Andreu Benito i Joan Carreras donen veu i cos als diversos personatges […]