El gènere epistolar, més comú a la literatura que al teatre, té com a principal interès la sensació de poder assistir a la conversa íntima entre dues persones que expressen els seus sentiments per escrit de forma més o menys clandestina. No obstant, damunt d’escena, aquest format (cada vegada més desfasat) corre el risc de resultar massa feixuc i difícil de dinamitzar. Estimat mentider, escrita per Jerome Kilty l’any 1964, recull la correspondència entre el cèlebre autor George Bernard Shaw i la famosa actriu Beatrice Stella Campbell que va inspirar Pigmalió i de la que el dramaturg irlandès es va enamorar deseperadament. Tot i que la tasca del seu director, Oscar Molina, és exemplar, el text resulta massa monòton, no conté girs importants, ni cap sorpresa que mantingui viu l’interessés de l’espectador. De manera que, per molt que s’hagi esforçat Molina en vitalitzar l’obra, cuidar els moviments i els canvis d’iluminació, no ha aconseguit treure-la del seu estancament formal. En conjunt, no acaba de ser prou divertida, ni morbosa, ni emocionant com per sostenir-se durant els 90 minuts que dura. Ni tan sols l’excel·lent Joan Massotkleiner aconsegueix salvar l’espectacle d’un naufragi narratiu gairebé assegurat.
¡Enlace copiado!