La diferència entre un espectacle de cabaret i qualsevol show que contingui música, cançons i altres disciplines artístiques com dansa, acrobàcia o titelles, roman en la seva voluntat de transgressió. Històricament, és el gènere on es van poder veure els primers transvestits sobre un escenari o els acudits polítics i sexuals més incorrectes en èpoques amb menys llibertat d’expressió que l’actual. Representa, doncs, i encara avui dia, un espai on es qüestiona la moral establerta del moment per demostrar que la indecència no existeix més enllà dels prejudicis. Cabaret Victoria pren alguns elements (sobretot formals) del cabaret però el seu propòsit és molt més innocent: entretenir al públic; fer que s’oblidi dels seus problemes mostrant-li el que en realitat és un homenatge a la literatura fantàstica del segle XIX. Així, barregen números musicals amb textos de Edgar Allan Poe, Baudelaire, Rimbaud o Julio Verne demostrant un gust exquisit en la selecció d’històries, tant com en el vestuari, els objectes, els elements escenogràfics i la molt aconseguida estètica steampunk. Dirigit per Felipe Cabezas i Pere Cabaret, no se li pot negar l’amor i l’entusiasme que tota la companyia desprèn envers el que fan i és aquesta alegria contagiosa un dels punts forts de l’obra. L’altre són les excel·lents cançons composades per Pere Cabaret (co-escrites amb Gabriel Sicilia) que ell mateix executa al piano en directe: divertides, intel·ligents i amb els arranjaments justos. És, en definitiva, un entreteniment molt simpàtic, una mica desigual, però ple de bones intencions que, a més, conté moments de gran bellesa escènica com al passatge titulat El hombre de arena.
¡Enlace copiado!