Gema Moraleda

…per a un text que no ho és tant. Les noies de Mossbank Road promet una història sobre l’amistat, però acaba posant sobre la taula la romantització d’una època passada on totes èrem més joves, més maques i més lliures (suposadament). L’acció avança amb microescenes que no permeten cap mena de progressió dramàtica, separades per el·lipsis de temps cada cop més llargues. Pel que fa a les tres dones protagonistes, malgrat tenir tres actrius de la talla de Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat, els personatges són esquemàtics i estereotipats i es mouen erràticament en un espai buit que esdevé tans llocs diferents que hi ha moments que ja no sabem ben bé ni on som. En resum, un […]

Atresbandes i Reckless Sleepers ens proposa un sopar amb plats demanats per comdemnats a mort i darreres paraules pronunciades per personatges de la història universal i la cultura pop. Tot plegat per recordar-nos, d’alguna manera, la nostra mortalitat i que a la mort s’hi pot arribar conscienment o de manera inesperada. En un ambient agradable, acompanyats d’uns amfitrions immillorables i amb menjar per compartir, L’últim sopar és un espectacle molt recomanable per deixar-se portar per les paraules i històries que s’hi proposen i passar una molt bona estona. Més informació a Somnis de teatre

Tender Napalm desplega una metàfora de fantasia per intentar explicar el mal que fa la pèrdua d’un fill. El text, que sovint es perd en si mateix i hi ha moments que porta massa lluny les seves imatges, proposa una illa plena de perills i monstres que Sixto Paz i la companyia de circ Psirc han estat capaços de recrear en escena fusionant els seus llenguatges escènics. Així, la feina conjunta entre intèrprets de text i de circ dona com a resultat una posada en escena màgica i plena de bellesa, en el que cap peça destaca per sobre de les altres ni tampoc no queda relegada. Una mostra perfecta del potencial que té aquesta fusió de llenguatges. Molt recomanable. […]

El més nou de la companyia Obskené (que va fer-se coneguda amb el seu Fuenteovejuna) torna a trencar completament amb els seus treballs anteriors, per abordar una obra amb missatge polític. Amb un posada en escena que transita entre el còmic i els dibuixos animats, i unes interpretacions excel·lents i arriscades, properes al clown, Alpenstock promet una crítica política punyent i àcida, però, a grans trets, acaba resultant una ridiculització (divertida, això sí) de l’extrema dreta xenòfoba. El seu principal problema és que no qüestiona el públic, sinó que l’agermana en la superioritat moral envers «aquells altres» que són dretans i racistes i això, en el fons, resulta ben poc interessant. Més informació a Somnis de teatre

94 minuts es una historia de amor que no se parece a ninguna que hayáis visto antes. Sílvia Navarro firma un texto que, sin renunciar al humor ni a las emociones, huye de lugares comunes, tópicos y estereotipos para explicar una historia de amor que intenta ser perfecta utilizando el método científico. Dos personajes bien dibujados y con mucha alma, interpretados por unos magníficos, Anna Carreño y Adrià Diaz, son los protagonistas de una dramaturgia que juega con el tiempo, el espacio, la narratividad y los referentes en un ejercicio tan inteligente como divertido. Uno de esos espectáculos que te deja con una sonrisa en los labios y con ganas de más. ¡No os lo perdáis! Más información en Somnis […]