Francesc Esteve i Tomàs

Una obra fresca, totalment recomanable amb les calors d’agost. On el primer que fan és treure un somriure. Després de triomfar l’any passat amb una de les comèdies d’èxit de la temporada, Tu digues que l’estimes, la companyia Apunta Teatre torna de nou i sembla que vol repetir el mateix èxit al Teatre Gaudí amb Totes les parelles ho fan. Amb un punt de partida de inequívocs, es realitza una trama amb embolics que agrada força a la gent. S’ha de comentar que el treball que realitza Ramón Godino de l’Angel, un professor de Ioga, amb aquell perfil sà, optimista i totalment tranquil però amb problemes de comunicació amb el sexe oposat; és dels que més riallades consegueix. S’ha de […]

Veure «El viento en un violín» ha estat una gran sorpresa d’aquest Grec 2013. Una creació de Claudio Tolcachir que fa dels dia a dia, de les situacions que poden semblar quotidianes, una obra que a base de les improvisacions dels seus actors va realitzant la trama d’una història. Tenim la lluita de classes. Dones que s’estimen, buscant un fill desesperadament. Mares preocupades per el futur del seus fills. La vida i l’amor que envolta tot.La història sobre l’amor, el drets, les diferències socials units en aquesta proposta. Amb els actors que donen molt de sí, fan de l’obra molt propera. Encara que el lloc no és el millor. He trobat a faltar la proximitat d’altres obres, pot ser que […]

Ahir vaig tenir l’oportunitat de poder assistir a un Assaig General de Fuegos al Teatre Grec. La primera impressió de totes és que em va agradar, tot i no conèixer els texts de Marguerite Yourcenar. S’ha de dir que no és necessari conèixer-los per poder gaudir-ne de l’obra. Estem davant la història de l pròpia Marguerite amb les veus de tres dones mítiques. Les reflexions de la protagonista amb les veus de tres dones que es complementen entre elles. Tant Cayetana Guillem Cuervo, Ana Torrent i Nathalie Poza tenen els seus propis monòlegs amb un fil conductor, una gran Carmen Machi. S’ha de dir que Carmen Machi torna a estar meravellosa (com el dia que va venir al Teatre Lliure), […]

Segurament sóc una de les poques persones que no ha vist la pel·lícula Persona d’Ingmar Bergman, ja que tothom fa referència quan parla d’aquesta obra. O sigui que no faig referències. Parlar d’aquesta obra, és parlar de la gran interpretació de Mònica López i Marta Marco. Han fet possible que a partir d’un monòleg podem assistir a un diàleg entre dues dones. I a més ho fan possible! Tenim una conversa on juguen els silencis i les paraules, entre dues dones diferents que en un cert moment s’uneixen i fan un canvi de papers. Amb un inici on una part audiovisual ens introdueix en l’obra (amb una gran Vicky Peña), va augmentant fins arribar al clímax final. Llegir més

Després de veure les crítiques i opinions sempre et fas una visió del que pots anar a veure; i pot ser aquest el meu error inicial. La Biblioteca de Catalunya s’ha omplert d’imatges amb referents del cinema italià (8 1/2, Amarcord,..) , personatges en la memòria col·lectiva de la gent que li agrada el cinema. En qualsevol cas, no dic que la interpretació dels actors no sigui bona, s’ha rodejat d’un planter de luxe (Clara Segura, Pablo Derquí, Pol Lópèz, Anna Madueño,…). Personalment aquesta obra té molts alts i baixos, cosa que ha fet que arribi a desconnectar i al final no m’he vist arrossegat per l’obra. Hauré d’esperar a la següent proposta de O.Broggi. Llegir més…