Francesc Esteve i Tomàs

Pensar que fa uns dies comentava que semblava que teníem una temporada teatral sense sorpreses i vaig al Teatre Lliure, i em trobo amb aquesta gratificant sorpresa. Inicialment s’ha demanat a cinc creadors –Nao Albet, Marcel Borràs, Iván Morales, David Selvas i Victòria Szpunberg– que facin tres propostes sota el mateix signe “estem disposats a fer-ho tot pels diners?” Mammón és la primera obra de la trilogia de del cicle Tot pels diners que hem vist a l’Espai Lliure. Es tracta d’una coproducció entre el Teatre Lliure i La Brutal. El primer que em ve al cap al pensar el que he vist al Teatre Lliure és creació i bogeria, però tot amb molt bona feina. Totalment recomanable per diferents […]

Acabo de sortir ara mateix del teatre, i el primer que em penso és “he vist una obra inspirada en una novel·la o en un fet real?” i em sembla que no he estat l’únic, era un comentari s’ha dit només finalitzar la funció. Una obra que et fa entrar en la por dels extremistes, en la pèrdua de llibertat i en la bogeria d’una mare fins a la última conseqüència. Basada en uns fets reals de començament del segle passat. Dels actors s’ha de dir que estan correctes, tret de Teresa Vallicrosa que aconsegueix transmetre la bogeria necessària d’aquesta mare assassina. Fins i tot he tingut moments que m’han recordat a…(seguir llegint)

La recreació de la conversa que Alicia Sanchez Camacho i Victoria Álvarez van tenir al restaurant de la Camarga i enregistrada per Método 3. Es construeix la base d’aquesta conversa, deixant una espectacle on podem veure com és el sistema polític i social amb que estem actualment. Tot i que es pot pensar que no hi ha cap treball de dramatúrgia, no és així. És veu un treball d’estudi de recerca, de sintetització de la conversa, per fer-ho accessible a tothom. Sense deixar tocs còmics, per poder entrar en tota aquesta escombraria política que tenim davant. Tot i que…

Si ya estás harto de la Barcelona post-olímpica, la del Mobile Word Congres y quieres volver a la Barcelona canalla, transgresora, aquella donde te enamoras de las personas, la de la Rambla y el estilo de los 80. No debes dejar de ir. Copi i Ocaña al purgatori, montaje creado hace 10 años, vuelve de nuevo con Oriol Guinart y Víctor Álvaro, con la incorporación de Jaume Madaula en el papel de la sombra de Pasolini. Tienes que dejarte cautivar por la palabra, los monólogos que desgranan los tres personajes para comprender todo lo que vivimos. Con un trasfondo reivindicativo, Marc Rosich nos presenta como han vivido estos dos artistas, en este espacio formado como un ring repleto de plumas […]

Encara sóc a temps de fer una recomanació. Teniu aquest cap de setmana per apropar-vos al teatre Akadèmia i descobrir el que se sent sól davant la vida. Estem davant un moment en la vida del dramaturg suec August Strindberg, que ens porta ens diferents moments del passat del protagonista/autor. Amb una escenografia minimalista, aconsegueix endinsar-nos en la solitud del personatge. Quan veiem a Marc Martínez d’esquena al públic, assegut al sofà i mirant el mirall reflectint-se a ell mateix davant tot el públic és pot veure la buidor del protagonista en la seva vida. Les imatges audiovisuals reflectides al mirall/pantalla donen una força al relat que Marc va realitzant durant tota l’obra. A més d’aquells moments musicals que el […]