Francesc Esteve i Tomàs

He de dir que ja he vist aquesta proposta, aquest cop al Teatre de l’Aurora. Uns dies més tard es presenta a Barcelona. És una obra de 1905 que va ser un fracàs absolut, amb 20 personatges (a escena veiem 10 personatges amb dos actors) i estructurat en dos actes i cinc quadres, que la companyia ha volgut realitzar amb un copet d’ullet deixant cinc quadres de Rusiñol. A més l’estructura s’ha respectat molt, les parts més arcaiques s’han modificat per posar-ho una mica més actualitzada. Moltes bromes i joc de paraules són de Rusiñol i funcionen correctament. La selecció d’aquesta obra no ha estat una tasca molt fàcil, segons ens ha comentat l’Arnau i Ricard en finalitzar la funció. Volien trobar una obra, […]

Ja he vist un parell de muntatges de Jordi Bertran, és un dels titellaires de fil que segurament hem vist però que ni ho sabem. En una de les edicions del Píndoles, ja vaig veure part del seu treball amb dos punts de pòrex, i que podem veure actualment a la Sala Fènix. Molta gent creu que ser adult implica tenir responsabilitat, ansietat i dudes. Possiblement hem deixat de veure les coses com un nen. Deixar-ho tot i veure com entrem en un espai totalment diferent. Aquest cop he deixat els anys al carrer i a l’entrar a la Sala Fènix he volgut viure, riure i sorprendre’m com un nen, amb res negatiu que tenim abans d’entrar-hi. I ho he […]

Quin gust tornar de nou al teatre. Quin retrobament aquest any de pandèmia és molt difícil saber-ne la propera obra de teatre que vas a veure entre tantes restriccions. Poques vegades em preguntava quant durava la funció que anava a veure, però ara sembla una pregunta freqüent per saber si pots tornar amb una mica de calma a casa. Ens trobem en una trobada d’actrius, de símbols del cinema durant la Guerra Freda. És l’any 1962 i es produeix la trobada secreta entre dues grans actrius Marilyn Monroe i Hedy Lamarr protagonitzat per Laura Conejero i Elisabet Casanovas. La idea d’aquest possible retrobament m’agrada força, la ficció va agafant cos i veiem com les dues sex symbols de diferents temps són utilitzades […]

Assistim a la Sala Atrium en una obra que dependent del dia tenim a un actor o a una actriu. I ens donen l’oportunitat de poder triar el monòleg de Hamlet o d’Ofèlia segons el dia escollit. Una proposta on es mostra la paritat és possible a la vegada que enriquidora. Jo, aquesta setmana, he escollit Hamlet. I ha estat Carles Goñi qui ens ha presentat aquest monòleg. Segons ens han comentat, estem davant una obra amb un únic text però amb dues versions diferents i que depenen de l’actor o l’actriu que el recita. En aquesta obra podem veure com podem parlar directament dels abusos infantils, de la identitat sexual del protagonista, la mort i fins i tot del gènere (sempre amb ganes d’incloure etiquetes a tot). L’actor […]

L’Àlex i el Bruno, van ser els protagonistes de “Smiley. Una història d’amor” una obra que ens va enamorar i vam veure com dos nois es coneixien, s’enamoraven i en definitiva era la història d’amor vist a les pel·lícules romàntiquets que ens van acompanyar sempre en la foscor del cinema. Ara han passat uns anys i veiem que aquesta història d’amor no acaba bé i com a la vida real té alts i baixos. I això és el que ens explica aquesta segona part “Smiley, després de l’amor“. Si Clua es va identificar-se amb els clàssics del gènere, aquest cop també tenim un clàssic com a referent d’aquesta segona part. Com en l’anterior obra, no deixem de costat aquestes acotacions […]