Francesc Esteve i Tomàs

Tornem al Teatre Eòlia que tan bons moments que he passat aquest 2021. Aquest cio per anar a veure el musical Apologia i escarni de l’estupidesa humana una obra de l’absurd que m’ha fet passar una molt bona estona. Tant les lletres de les cançons com la història és una poca-soltada, però que no grinyola en cap moment. Fa que el públic rigui sense cap mena de problema. Es tracta d’una obra plena d’esquetxos d’humor molt propera al teatre de l’absurd i de la pròpia condició humana. La música, en aquest cas, juga un paper fonamental com a element irònic i amb cantarelles que se’t queden en algunes cançons. He de dir que el títol de l’obra no crida molt […]

Carles Sans, és un dels membres de “El Tricicle”, i aquest cop puja a l’escenari amb “Per fi sol!” un monòleg que amb anècdotes, batalletes que ha viscut i algun secret ens vol fer passar l’estona durant uns 90 minuts. Tal com diu al començament, El Tricicle eren un grassonet, un calbet i el guapo. El guapo, com no pot ser, és el Carles Sans. Com que han estat unes quantes dècades amb el Tricicle, moltes de les anècdotes havien de veure amb ells. Quaranta anys donen per a molt. Altres eren més acudits que han anat a boca-orella i que se’ls fa propis. Doncs si, sembla que una de les potes del Tricicle per fi diu alguna cosa. Després […]

Una proposta a tenir present aquests dies al Teatre Akademia «Partícules paral·leles» de l’Ivan Andrade i the amateurs company. A més va ser guanyadora de la 25a Mostra de Teatre de Barcelona com a millor espectacle. Parla de la soledat, les relacions no sempre són fàcils i simples; i aquestes persones decideixen poder-ne sortir d’una forma ben especial. L’obra ofereix tres peces en una. Tres partícules que tenen diverses propietats i que s’uneixen amb un fil, una relació que tenen entre elles i en aquest cas, també amb la tecnologia. Un home a qui l’empresa col·loca un androide com a company de feina perquè els seus resultats laborals no són els que esperarien d’ell. Dos joves que es relacionen només […]

Assistim a la Sala Fènix acompanyat d’un amic, anem a veure a les “germanes Rodríguez” en un concert. Les germanes Rodríguez són tres dives cantants en decadència, que havent passat la seva època d’esplendor continuen presentant el seu concert com si estiguessin en un gran auditori. Anem a un espectacle difícil d’etiquetar, fins i tot quan he dit que anàvem a veure no sabia si dir que era un concert, un concert teatralitzat, una performance…, i una vegada que l’he vist, segueixo sense saber-ne en quina secció ficar-ho. I això no vol dir que sigui dolent, tot el contrari surt del que estem veient sempre, de la monotonia d’algunes propostes. Avui he anat a passar-ho bé i desconnectar i ho […]

Al final he assistit a l’”Assajar és de covards, La bombolla” una de les propostes del Teatre Tantarantana conjuntament amb Àtic 22 i la companyia Cia Casa Real. Explicar-ho és una mica difícil, has d’entrar en aquesta experiència i deixar-te endur en la proposta. Veure les diferents parts en què consisteix aquest xou i deixar de pensar que ets a una proposta com les “altres”. Surt una mica del que he anat a veure fins ara. I com he comprovat, cada funció és totalment diferent de l’anterior. A l’entrada del teatre, el primer que veus són a les actrius que et van donant la benvinguda. En el meu cas, al ser verge en aquest tipus de funció m’han “desvirgar” una […]