Francesc Esteve i Tomàs

Les traces del silenci és una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada de 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants. Ens trobem en un projecte que rescata de la memòria un fet dels anys 60. Sempre amb la intenció de destapar i reparar els crims del franquisme on, com en altres causes, han tingut moltes victimes silenciades i que els seus familiars busquen una resposta L’obra és una combinació entre teatre de ficció i teatre documental, fins i tot hi ha un moment que vol descol·locar-nos parant el que sembla la part més teatral per fer partícip a l’espectador i posteriorment retornant a […]

Per tornar a la temporada teatral a Barcelona d’aquest any, he escollit anar-hi a veure “Ximpanzé” al Teatre Gaudí. I no he pogut escollir millor opció per tornar de nou al teatre. Ximpanzé, d’Agustí Franch, una obra basada en històries reals dirigida per Núria Florensa i Raül Tortosa i interpretada per Isidre Montserrat. L’obra és el relat d’un embaràs trans i de tots els records que desencadena. Tot i que veiem els anys d’infantesa, adolescència i transició del protagonista. Personalment m’ha agradat molt el text, com s’apropa a la història, la posada en escena i en un capítol a part el treball d’Isidre Montserrat. Poder veure les diferents etapes del protagonista per convertir-se en el que realment sent. Podem veure […]

Miseria, escrita per Queralt Riera, dirigida per Sergi Pompermayer i interpretada per Felipe Cabezas, és la crònica anunciada d’un suïcidi i no diem cap spoiler en el primer paràgraf. Una obra que s’inclou en la programació del Grec 2021.Tal com vaig comentar en sortir de la Sala Fènix, el text que ha creat Queralt Riera és molt potent, i Felipe Cabezas aconsegueix que segueixi amb un bon ritme sense decaure l’interès de la història que ens està explicant.Estem davant d’un text potent i d’una gran interpretació. Aquest cop Felipe Cabezas deixa la màscara que l’ha acompanyat en altres muntatges i es presenta a cara descoberta davant el públic. És un monòleg, com he dit prou potent, que inicialment sembla que […]

De nou tornem a veure la proposta de Rhum. I com en anteriors cops he sortit encantat d’aquesta proposta. Si ja vaig gaudir amb “Rhum” i amb “Rhümia“. Aquest és un “Gran Reserva” amb totes les lletres. I com en un bon vi, aquest Gran Reserva s’ha presentat amb un temps més tard del que es pensaven. I sembla que li ha sentat molt bé. Ens he trobat amb uns clowns que m’han fet riure una bona estona. Fins i tot hi ha hagut moments que he rigut amb ganes, sense tallar-me pel que pensaven els del costat, que per cert també han rigut amb ganes. Sembla que hem de veure el nas vermell trist, Regiren el circ de dalt […]

Aquesta setmana he anat a la Sala Atrium a veure «M’hauríeu de pagar» una obra amb tres veus, tres personatges, tres històries amb un element en comú. He de dir que un dels personatges el reparteixen entre Francesc Cuéllar i Carles Roig, jo vaig veure l’actuació de Carles Roig, Primer vam veure a l’Àurea Márquez que ens explicava el seu testimoni. Ella és una guia d’art i davant d’un grup de visita a un museu ens comença a explicar petites històries que en determinats moments ens va fer riure una estona, però que veiem que aquest personatge patia i que volia explicar-nos la seva soledat. Les seves experiències van divagant i retrobant en un mateix moment. Juga amb nosaltres, amb […]