Aquest clàssic de misteri inspirat en la coneguda novel·la d’Agatha Christie torna renovat en aquesta nova versió dirigida per Ignasi Vidal. La Ratonera és l’obra de teatre amb més èxit del món, representada de manera contínua a Londres durant 71 anys!
Diverses generacions d’espectadors s’han enamorat d’una obra de teatre que es renova en aquesta versió contemporània.I jo no vaig tenir gaire sort en l’anterior versió que vaig veure de “La Ratonera” fa uns anys.
En l’apartat interpretatiu, hi ha un molt bon treball coral de tot el repartiment. És una combinació molt interessant d’actors i actrius catalans i valencians, tots amb una trajectòria llarga i consolidada en teatre, televisió i cinema. Puc dir que el repartiment ha quedat millor que l’anterior versió que vaig veure.
Amb un únic espai escènic, veiem com els personatges entren i surten constantment, gairebé com en un vodevil, cosa que dona ritme i dinamisme a l’obra. Es tracta d’una versió revisada on l’aïllament no ve només d’una tempesta de neu, sinó que s’hi suma el fet de no tenir cobertura ni Wi-Fi, deixant-los completament incomunicats.
A més, hi ha alguna frase que sembla treta d’una típica sèrie de Netflix que, sincerament, no acaba d’aportar gran cosa al conjunt.
Hi ha una clara voluntat de no revelar qui és el veritable assassí: tot i que el tòpic diu que el majordom sempre és el culpable, a l’estil d’Agatha Christie sempre acaben aflorant passats turbulents i secrets amagats en l’últim moment, que ho capgiren tot.
Amb tot, al final tot i ser millor que l’anterior versió, no acaba de fer-me el pes. Amb una mica de sort les próximes funcions poden ser una mica més dinàmiques, aquí queden una mica pessades i lentes. Uns acudits fàcils per amanir el misteri. Amb tot hi ha moments que he volgut mirar el rellotge per veure quan quedava.
Per a fans del misteri, dels assassinats Made in Agatha Christie i per passar una bona tarda.
Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç