Ànima és un musical de gran format en català que reivindica la llibertat creativa i individual de les dones. El projecte neix del talent d’un equip jove liderat per Oriol Burés, Víctor G. Casademunt i Gara Roda, que han creat una obra amb una partitura i un llibret destacats dins l’escena actual.
L’acció se situa a finals dels anys trenta, dins la potent indústria de l’animació dels grans estudis nord-americans. Aquest context serveix per narrar una història de superació personal: la lluita de les dones per demostrar la seva vàlua i ocupar espais professionals que, en aquella època, estaven reservats exclusivament als homes.
Tothom deia que era la gran joia de la temporada passada, i sincerament, no s’equivocaven gens. Acabo de veure Ànima el Musical al Teatre Tívoli i encara estic absolutament fascinat. És d’aquells espectacles que et deixen amb la sensació d’haver viscut alguna cosa especial, d’alt nivell, gairebé difícil de trobar tan a prop.
El que més m’ha captivat ha estat la grandiositat de la posada en escena, molt cuidada en cada detall, però sobretot una música espectacular que eleva tota la proposta. Com sempre dic, tenir una obra amb els músics en directe en lloc de música enllaunada, és un luxe que pocs teatres i obres poden tenir. És un autèntic luxe poder gaudir d’un musical així. Les veus són impressionants, l’energia de l’elenc és contagiosa i, com he dit, la banda en directe – que sempre suma – aquí és simplement brutal. Una pena que no poden surtir al final per rebre l’aplaudiment que mereixen.
A nivell visual, l’escenografia és una meravella. Té la capacitat de transportar-te directament als estudis d’animació, al cinema dels anys 30, creant una atmosfera màgica i immersiva que acompanya perfectament la història. Tot plegat està tan ben integrat que fa que l’experiència sigui rodona.
A més, cal destacar que és una producció de creació catalana, i això encara la fa més especial. No té absolutament res a envejar a grans produccions internacionals. I, més enllà de l’espectacle, també hi ha un missatge potent: una història d’empoderament femení, de lluita pels propis somnis i de defensa de la llibertat creativa.
Una de les coses que més m’ha agradat de l’obra és com posa el focus en totes aquelles dones que van haver de lluitar per tenir un nom i un reconeixement en un ofici com el del dibuix i l’animació, històricament dominat per homes. El musical no només explica una història, sinó que també recupera memòries que sovint han quedat amagades.
Pots veure la resta de la meva opinió a l’enllaç