David Elfa Novoa

Entre moltes coses, el teatre té la virtut de traslladar-nos i submergir-nos dins de grans localitzacions i esdeveniments, tot fent-nos viure aquell instant com si estiguéssim allà. En aquest sentit, l’obra que podem veure actualment al Teatre Goya seria un bon exemple, tenint el mèrit d’adaptar al teatre una novel·la díficil de traslladar a un escenari, com és Moby Dick, i d’ensortir-se’n molt dignament. Realment, es tracta d’una tasca altament complicada per les característiques del propi relat, però la direcció d’Andrés Lima aconsegueix que les escenes cobrin vida a través d’un atmosfera molt ben construïda i de la utilització de bons recursos visuals. Naturalment, no estic parlant d’escenografies i efectes propis de grans produccions de Londres o Nova York, sinó […]

Fa gairebé tres anys, passejant pel Strand de Londres, em vaig trobar amb un teatre que feien una obra anomenada Di and Viv and Rose, la qual anava acompanyada per un cartell bastant caspós pel meu gust. Em va cridar tant l’atenció negativament que va fer que no sentís cap interès en llegir absolutament res de l’obra, ja que transmetia la sensació de ser la típica comèdia dolenta i passada de moda. De fet, quan vaig llegir a principis de temporada que La Villarroel anava a fer Les noies de Mossbank road, em vaig sentir atret per aquesta i no la vaig relacionar amb aquella obra de Londres fins que el dia de la seva estrena vaig sentir els noms […]

Malgrat que la Biblioteca de Catalunya ens ha possiblitat viatjar a Italia en diverses de les seves obres, potser mai en ho han permés fer de forma tan immersiva com en aquesta ocasió (i qui hagi anat algun cop a aquest teatre ja sap com d’immersius poden ser). En aquest sentit, ens trobem amb tota una experiència teatral que va més enllà de l’obra que anem a veure i que dura des del moment que accedim a la sala fins que sortim. No donaré cap tipus de detall al respecte, ja que considero que és millor no aixafar la sorpresa a ningú i gaudir-ho. Centrant-nos en l’obra, puc dir que es tracta d’un divertiment que aconsegueix fer gaudir al públic […]

Fa gairebé 15 anys vaig veure a Broadway el musical Nine, el qual estava protagonitzat per Antonio Banderas en el paper de Guido Contini i les diferents dones estaven interpretades també per actrius conegudes. Sens dubte, em va meravellar en tots els sentits i des de llavors m’he convertit en un enamorat d’aquest musical. No obstant, anys després vaig veure la pel·lícula que va fer Rob Marshall, protagonitzada per Daniel Day-Lewis, i em vaig portar una gran decepció per la molt discutible adaptació que es va fer, la qual diferenciava i remarcava a través del muntatge el món intern del protagonista i el real. De fet, m’ha succeït tot el contrari quan he anat a veure al Maldà Les dones […]

Torna el Mag Lari al Teatre Condal per oferir-nos un espectacle ple de màgia i comèdia, com ja ens té acostumats. En aquest cas, es tracta d’una funció que podríem anomenar de «grans èxits», ja que presenta els millors números que ha fet durant els seus 25 anys de carrera. No obstant, cal dir que aquests estan dins d’un xou totalment nou que probablement agradarà tant a seguidors del mag com a persones que el van a veure per primer cop i en el que també hi ha cabuda per algun número nou. La representació és molt àgil i compta amb tot tipus de números que van des dels jocs de cartes a la teletransportació, els quals estan acompanyats per […]