Malgrat que la Biblioteca de Catalunya ens ha possiblitat viatjar a Italia en diverses de les seves obres, potser mai en ho han permés fer de forma tan immersiva com en aquesta ocasió (i qui hagi anat algun cop a aquest teatre ja sap com d’immersius poden ser). En aquest sentit, ens trobem amb tota una experiència teatral que va més enllà de l’obra que anem a veure i que dura des del moment que accedim a la sala fins que sortim. No donaré cap tipus de detall al respecte, ja que considero que és millor no aixafar la sorpresa a ningú i gaudir-ho.
Centrant-nos en l’obra, puc dir que es tracta d’un divertiment que aconsegueix fer gaudir al públic gràcies a un text que sap com dominar l’humor i les seves estructures i a una direcció tremendament àgil que aposta pels actors, els quals estan magnífics. D’altra banda, l’escenografia i el disseny d’espai és sensacional, amanint-se perfectament amb l’obra i creant una atmosfera molt especial, alhora que resulta altament funcional per l’espectacle. De fet, Pau Carrió ha fet una feina fantàstica amb la seva versió de l’obra, la qual d’alguna forma resulta més propera per a l’espectador. Així, L’hostalera és una molt bona opció per aquells que volen passar una estona agradable i divertida al teatre, gaudint d’una molt bona experiència que va més enllà de l’obra.