La Villarroel obre les portes de la temporada amb una comèdia d’humor negre de l’autor Martin McDonagh i dirigida per Iván Morales.
La calavera de Connemara ens situa al sud d’Irlanda dels anys 90. Som a finals de setembre en un poble rural sumit en pobresa. El fred comença a atacar i la foscor de l’hivern ja és a prop. És hora que en Mick [Pol López] comenci a desenterrar morts, per deixar espai als que vindran. Aquest any, a més, tindrà l’ajuda de Mairtin [Oriol Pla], i això només voldrà dir problemes.
Ens trobem davant d’una obra senzilla: personatges marginats de la societat que es troben davant un misteri que s’acaba resolent per si sol. Fàcil. I per això, la història no és el punt fort de la representació.
L’humor negre que desprèn el text posat en boca dels dos personatges principals és el que realment val la pena de veure. La sorprenent química creada entre Pol López i Oriol Pla dona força a la representació i provoca que no puguem apartar la mirada. Un borratxo i un ximple: la combinació perfecta.
Resumint, si busqueu una obra divertida amb una trama fàcil de seguir, una caracterització sublim i alguna bonica sorpresa, us la recomano molt. Pel meu gust, si hi apareix el Pol López, ja s’hi ha d’anar; però comprenc a la gent que necessita una mica més d’informació. És molt difícil trobar bona comèdia, moltíssim. Per això celebro l’èxit d’aquesta obra. Ara bé, encara es fa més complicat trobar bona comèdia que a més et faci reflexionar; no es pot tenir tot en aquesta vida.
La crítica completa: http://bit.ly/2wUC59w