Només entrar a l’amfiteatre del Grec s’intuïa que estàvem a punt de presenciar un espectacle de qualitat, en veure l’aconseguida ambientació. La plaça d’un poble molt rural, amb els seus fardells de palla envoltats de rústiques barraques, les caixes de fruita d’un mercat, i en una cantonada un grup de músics tocant melodies tradicionals jueves klezmer (la Cacophonic GLAT Kosher Orkestar). D’aquest ambient es dedueix que la trama tracta de celebracions populars. I és que aquesta obra va ser una veritable celebració, omplint al públic de contagioses rialles, en gran part gràcies a la tosca interacció del «boig del poble» (Adrian Schavarzstein, responsable també de la direcció i idea original) amb el públic, fent gala d’una excel·lent interpretació.
A l’inici em va semblar una mica lent, li faltava ritme i més projecció als cossos, però a poc a poc els personatges ens anaven endinsant en la història fins a quedar plenament submergit el públic en ella. Es desplega davant nostre una escena familiar quotidiana, regida per un llenguatge inventat caricaturitzant a l’hebreu. Entrellaçades amb la trama principal feien esporàdica aparició disciplines circenses com els malabars, trapezi, teles… i un caòtic desplegament de moviments amb objectes com caixes, plats, ampolles, cadires… tots ells molt ben coordinats entre els intèrprets i amb la música, i subtilment incorporats a la dramatúrgia, dotant-la d’una gran cohesió.
Una llàstima que fos el comiat, perquè aquesta és una obra que mereix arribar a més públic, havent enlluernat als espectadors del Teatre Grec amb una magnífica interpretació i creant un memorable vespre de bon humor i somriures.