Alonzo King Lines Ballet ens va delectar ahir a la nit amb una tècnica clàssica plena de bellesa i subtilesa d’alt nivell. La composició coreogràfica en si mateixa no destacava per bona o original. Però per altra banda, vam poder experimentar com la pura tècnica, executada d’una manera sublim, pot arribar a commoure; també gràcies a l’excel·lent interpretació dels ballarins i ballarines.
Dues parts. A la primera observem exercicis de pas a dos, parts grupals i solos, que interpreten durant una hora músiques sagrades de tradició jueva, cristiana, musulmana i budista tibetana. Son defensades amb una musicalitat i un lirisme corporal de gran expresió. Finalitza amb un quintet de quatre nois i una noia, on ella és portejada en tot moment. La ballarina incorpora a més a més un llenguatge personal com si volgués fugir. És molt expressiu, i per mi lo més bonic de tota l’obra.
A la segona part ens trobem envoltats per sons de la natura enregistrats pel músic americà Bernie Krause. És evident la influència «forsyana» (William Forsythe) incorporada al llenguatge tècnic.
Lines, línies plenes d’energia veiem dibuixades en l’espai per ballarins i ballarines de gran alçada, cosa que impressiona encara més, ja que és una dificultat afegida a l’excel·lent virtuosisme que desenvolupen. Moviments d’energia frenètica i de molta rapidesa. Si hi ha alguna cosa que em de dir que no ens va agradar és la iluminació, va ser una proposta intel·ligible. Però d’allò que segur que es pot gaudir és de veure ballar tant bé.