Roberto G.Alonso i el seu equip van estrenar anit al Grec’16 «La Fragilitat dels verbs transitius», una obra que combina text i dansa per denunciar l’estigmatització dels transsexuals. En aquest cas quatre intèrprets mascles (representant els quatre principals rangs d’edat) ens expliquen la seva experiència de vida, exposen exemples com el rebuig de la seva família per la seva condició o les burles que han de suportar quant surten al carrer. La intenció del director, com descriu a la sinopsi, no és fer una reivindicació, si no parlar de sentiments.
Al meu entendre, el tema es tracta molt directament, deixa de banda la insinuació, obrint al públic les finestres cap a les vides dels personatges d’una manera desmesuradament dramàtica. Els intèrprets ens ho expliquen a força de monòlegs, de to acusador cap a la societat. Pel que fa a la part de dansa, es veu poc integrada en el tema de la peça, ja que són un seguit de passos acadèmics sense cap investigació del moviment. El resultat és una peça poc elaborada i poc actual.