Berta Cotrina Domingo

Podem començar parlant del fet que és una novel·la i no una obra de teatre, i a vegades els processos “devaluen” les paraules. Un text, de Luigi Pirandello, difícil de portar a escena. És cert que no perdem el missatge: la recerca del jo, dels nostres jo… La recerca de viure. Quan fas un procés de reflexió i d’interioritzar l’obra, i avalues aquells moments que més han captivat, és aleshores, quan descobreixo la importància del director: Ferran Utzet. Allò que destacaria per sobre de tot: la posada en escena. Un joc constant de l’efecte mirall, ens reforça el pensament de Vitangelo Moscarda; el moment que l’espectador creua el mirall, és una escena carregada de reflexió; enginy del director, no del […]

Càndida, des de la veu de l’Anna, ens parla sobre els fongs vaginals a través de l’humor, el sarcasme, el cabaret, des del punt de vista més sincer d’una dona que s’obre a tot un públic. Acompanyada de la música de Joange ens porta a la seva primera trobada amb “Candidiasiques Anònimes”. Ens qüestiona el concepte de neteja, els tabús que encara rodegen l’òrgan femení. Fa que les dones acceptin els seus cossos, que no es sentint soles i es riguin d’elles mateixes. Però no només és un espectacle per un públic femení, sinó que tothom hauria d’entrar-hi i conèixer aquesta realitat. Podríem definir-la com una obra molt sensorial, on el fil principal no és la història sinó notar tu […]

Projecte Ingenu ens planteja que passaria si Don Juan fos una dona? Amb quins ulls ens la mirarem? Quines serien les preocupacions?… Una combinació perfecte entre el teatre i l’audiovisual que dóna a l’espectador diferents punts de vista. A través de la proximitat que ens donen dues càmeres de vídeo Projecte Ingenu aconsegueix apropar les emocions a l’espectador i aguditzar l’humor. Tu decideixes on mirar, tens el poder d’elegir quin és el teu punt de vista, una metàfora que també podem relacionar amb com decidim mirar a la figura de la dona Pantera, un personatge que personifica a moltes dones d’aquest món, i que per culpa dels perjudicis socials no poden ser elles mateixes de manera tranquil·la. L’aparició de Don […]

Mari Luz Domínguez es capaç de transportar-nos a una comunitat de veïns pelna de dones, de totes les edats i ideologies. Un diàleg constant a diferents espais del veïnat, a vegades a casa la Clara (la protagonista), d’altres al terrat estenent la roba, etc. Converses que giren al voltant de la vida d’una noia jove que té ganes de complir el seu somni. Des del meu punt de vista el guió a vegades es perd una mica, primer parla molt del seu somni i després és centren amb la seva parella, i just en aquell moment que reprèn el primer tema reacciones, i penses, ostres és veritat si l’obra anava del seu somni… Hi ha una falta de connexió entre […]

55 minuts per recordar les coses dolent que hi ha dins l’amor, cal que ens ho recordin? Perquè ens agrada escoltar cançons tristes quan no estem bé? És que ens volem enfonsar més? Que voleu dir-me que millor no enamorar-me mai més? Potser és qüestió de riure’t de tu mateix i reduir el teu drama. Una posada en escena entre el monòleg i la performance. Dues persones absents de gènere, que ens parlen des del cervell i el cor sobre l’altra cara de l’amor. Difícil no empatitzar en moltes de les situacions que et plantegen, utilitzar el teatre per dir tot allò que a la realitat vas ser incapaç de fer. A vegades penso que aquesta obra serveix per empoderar-te, […]