Berta Cotrina Domingo

Per casualitat de la vida va caure a les meves mans el gran Tròpic de càncer de Henry Miller, mesos més tard a la cartellera de teatre trobo una obra que ens parla de la relació d’aquest escriptor amb Anaïs Nin. Dues persones unides per la seva vocació artística. No podia faltar-hi. Solo creo en el fuego és una obra que juga amb dos discursos que transiten en un constant diàleg. Una primera sensació d’història d’amor, on els focus es posa’t en la creació artística: dos escriptors molt autobiogràfics en la seva obra. Per l’espectador que coneix els seus treballs, pot veure la fina línia entre la literatura i la realitat de l’escriptor. Però el diàleg no és trobat entre […]

La dramaturga Anna Maria Ricart ens planteja un text contemporani, fora del convencional. Els temps verbals juguen directament amb el temps i la interpretació de l’obra. No saps si parlen del divendres que ve, del passat o l’ara. Un recurs que de primer moment pot despistar l’espectador, però que acaba enganxant. Un desconcert que també pateixen les mateixes protagonistes. Tres adolescents que juguen a ser allò que no són, però a la vegada són més elles mateixes que mai. Interpretat per Mariona Blanco, Cristina López i Ivet Zamora, les tres creen un tàndem amb molta complicitat. És d’agrair que es porti a escena textos on el jovent és el protagonista, i més si de potencial actoral en sobra. Una direcció […]

Hauria de començar parlant del seu contingut o, pot ser, del plantejament escènic? Dins meu no sé quin hi recau amb més importància i tinc por en delatar-me al començar per un o per l’altre. Després d’una cerca de referents el Teatre Kaddish/ Nozomi 700 arriba a la conclusió que és necessari una classe d’història de l’art amb referents femenins, i aprofiten aquella classe particular de la Paula per portar-la escena. A més a més, ens porten temari de les avantguardes, poc comú en qualsevol classe d’H. De l’Art de batxillerat. Una crítica al moviment artístic a través de proporcionar coneixements; és molt fàcil queixar-nos de les coses, però a vegades es fa difícil donar solucions. Poques són les obres […]

Mar Pawlowsky, ens presenta la seva primera obra escrita: Röbota, un distòpic futur on l’Eva ha d’enfrontar-se als seus obscurs desitjos. Una societat on les relacions heterosexuals estan prohibides per culpa de la sobre població. A partir d’una escenificació futurista, amb un joc de dues cortines blanques, la companyia El Eje ens planteja una posada en escena amb un moviment corporal molt característic. És en les escenes claus on els protagonistes són els cossos i no les paraules. Una actuació molt destacable d’Eric Balbàs, dins la pell (si és que tenen) d’un robot. Maria Hernandez ens porta fins a un final tràgic, carregat de crítica, on la gent comença amb aplaudiments secs carregats d’emocions i dubtes; escèptics. Un epíleg que […]

Un recorregut per la vida de Mozart representada a través del pare i fill: Roger i Joan Pera. Un toc familiar que congenia molt bé per destacar la relació intensa que Amadeus Mozart tenia amb el seu pare. Sergi Belbel, a través d’aquesta combinació de teatre i música aconsegueix apropar el compositor austríac a un públic més ampli, poc familiaritzat. Però tanmateix també aconsegueix fer un elogi a la seva immensa i complicada trajectòria. Saber per quins problemes o lloances estava passant en aquell moment fan viure més intensament les peces tocades per l’Orquestra Simfònica del Vallès. Unes peces que a vegades queden curtes de durada per l’espectador. Són poques les funcions que es realitzaran d’aquesta tragicomèdia, una estona de […]