Berta Cotrina Domingo

Un Godot que perd el Tot, aquest cop traduït pel poeta Josep Pedrals. Són matisos que actualitzen el text a l’avui, però no podem negar la contemporaneïtat del llenguatge de Beckett, dels temes. Totes aquelles persones directores que han intentat portar Esperant Godot a escena han patit amb les acotacions del dramaturg irlandès. Ferran Utzet no s’hi baralla, aconsegueix jugar amb elles, estira per diferents llocs; moviments més bons que d’altres, però en cap moment dominat. Un text ple de mines, difícils de trobar. Un humor que brolla fàcilment, amb un excés de protagonisme; s’oblida allò que passa entre els llargs silencis, difícils de trobar en l’espectacle. Malgrat encasellar el senyor Beckett com a teatre de l’absurd, trobem com Utzet […]

Bruels és el crit d’uns bous que es van enfonsar als aiguamolls de l’Empordà una nit de fa molts segles… Això diu una llegenda, no sabem del cert la seva veritat, però tanmateix és una història «bonica»; un crit que ha quedat per sempre. Oriol Morales juga amb les històries i la seva certesa. Els actors et miren, es reafirmen i diuen: això va passar de veritat! Dubtes, però és innegable que alguns soliloquis parlen d’una realitat present, intima, que a la vegada interpel·la a molta gent. Potser no és la realitat de l’actor però si la teva. Quatre actors posen en escena la seva vida, a la vegada que s’entrelliguen amb una història d’un petit poble de l’Empordà. Uns […]

Kultur és la nova proposta del Conde de Torrefiel, trencador i crític com són les seves obres, se’ns proposa com un spin-off de La plaza. És l’intent d’atorgar un sentit a l’existència compartida. Cercar el sentit i la connexió entre la narració i la imatge. Anar destriant la informació rellevant de la irrellevant, el soroll d’una laboriosa tasca d’un ésser racional, organitzar els pensaments i sensacions. Dues maneres d’explicar uns fets (en forma de narració i també de forma escènica) que obliguen l’espectador a prioritzar-ne un –i ignorar-ne l’altre- de forma inconscient en funció del grau d’estimulació que cada canal aconsegueix segons el moment. Un soliloqui intern d’una persona que es mira el seu propi reflex. La veu interior ofereix […]

Una reflexió sobre la nostra societat actual a partir del bagatge adquirit de la literatura popular i universal, i és que fa segles que ens avisen del terrible mal que podem fer a la Terra amb les nostres actituds. Una societat que creix dins l’ambició i la cobdícia, dos noms que no tenen límit, un afer desmesurat per part de l’home. En parlava Shakespeare amb les ànsies del poder de Ricard III o de Macbeth, Txèkhov amb les disputes de l’Hort dels Cirerers, Gorki amb els Estiuejants l’enemic o amic dels Mallorquins, Ibsen amb tota la seva antologia… Podríem continuar i no acabaríem, grans clàssics aclamats per tot el poble, però tanmateix no han complert el seu objectiu? Toni Gomila, […]

Una història sobre una història, sobre una història. Carlos Galdani agafa la vida privada de Molière per crear una història biogràfica sobre la representació del Tartuf i el projecte de casament amb Isabelle. Una història amb molt d’humor, no només pels actes, sinó pels personatges que la conflueixen. I l’humor no és un fet gratuït, ens fa reflexionar sobre les dinàmiques de l’home i les seves solucions. Des de fa uns anys, cada cop trobem menys persones dalt dels escenaris, és rar trobar nou actors per la representació d’una obra, i més a un teatre petit com l’Eòlia. És cert que quan es donen aquestes situacions van acompanyats de la representació d’un clàssic. Pot ser, perquè en aquells moments el […]