Berta Cotrina Domingo

Absència i necessita. Comèdia per aquells moments incòmodes, que rebutgen però hi posem el peu de ple. Tres amics que amb el cos expressen les seves inquietuds, dubtes i desitjos. I que amb la parla només ho enreden tot. Somnàmbuls en un món capitalista, ple d’estructures immòbils. Però on està les necessitats de cadascú, un món on és difícil trobar-nos. Una història que Noël Coward va començar a dissenyar, i que Llàtzer interpreta per trobar aquests espais on els esquemes es trenquen. Una obra de text que xerra a través del subtext. Una interpretació que aporta aquella comunicació, aquells esquemes que la cultura i el llenguatge encara no han aconseguit trencar. Genís Casals, David Marcé i Laura Pujolàs es despullen […]

Converses aparentment buides aconsegueixen emmirallar la por de descobrir el significat de ser tu mateix. Desig de viure, però un viure en una societat on et reclama més. Mai hi ha un final, tot està en constant construcció. Un entorn que inconscientement afecte, i et fa ser. La Sacarina reclama la vida de bar, un lloc de trobada; ja no sabem quedar a la plaça… Davide Carnevali escriu per aconseguir no caure en aquelles trampes on no vol posar-hi el peu. Se n’adona que està a punt de cometre l’error que tants altres van fer i es qüestiona el perquè. Un text que busca desprendre’s de tot allò que aferrem amb força: vivim feliços gràcies a les coses que tenim, […]

Un demà que parla de l’avui. La distopia del present. Un retrat del vers “si l’amor es paga, no és amor”. Però que passa si canviem la definició d’amor? Helena Tornero ens proposa una reconstrucció d’una història d’amor, un puzle que es completa a mesura que avança l’obra. Una peça que juga amb les aparences, o no. Hi ha conceptes que es reescriuren constantment, i Tornero aprofita per jugar amb les seves diverses cares. Apropa i allunya l’espectador, però aconsegueix captivar-lo en els moments de més “ciència-ficció” (ho posarem entre cometes, perquè hi ha més de real que altra cosa). Demà està interpretat per dos actors i dues actrius que juguen dins les regles d’Aleix Fauró. Moviments robòtics, i a […]

Ridiculitzar l’estereotip masculí, desfer-se de la societat per investigar el cos. Isaak Erdoiza busca dins de les infinitats de l’erotisme masculí, un treball que s’aparta del text i es centra en el físic. Un exercici estètic i de percepció. Quatre cossos que deixen de banda l’individu, un espai on la identitat es converteix en quelcom borrós, i un conjunt de cossos esdevenen una massa. Moviments corporals que remeten al Jardí de les delícies, connexions simbòliques i eròtiques, la nuesa de ser nosaltres. Després de trobar la Masa Isaak aconsegueix completar la dramatúrgia amb el so i la il·luminació. Un erotisme que no només es regeix en el físic, sinó en les respiracions, en els sons de la pell amb el […]

El reflex de la humanitat són les nostres relacions, aquest amor contaminat. Albert Mestre ens posa en escena un discurs en to juvenil, reivindicant la necessitat d’escoltar les veus que ja no podran néixer. Un camí ple d’acrobàcies per sobreviure, d’un equilibri vertiginós. La Lola Carandell el José Luis Oliver interpreten el que podria ser la seva història d’amor, un futur que veuen magre, però que les seves ganes de compartir els fa lluitar per continuar la vida… Una interpretació molt poètica i penetrant, una complicitat que busquen compartir amb el públic, unir-nos a la seva relació d’amor, un amor pel futur, per la terra, per nosaltres mateixos. Una obra que exprimeix la metàfora en totes les formes possibles…Que crida […]