Aleix Bonet-Ragel

Qui mai no ha dit una mentida? Qui mai no ha volgut aparentar ser algú que és impossible ser per aconseguir alguna cosa? Qui mai no s’ha posat una careta per poder fer allò que tant anhelava però que quedava fora de les regles? Tots, alguna vegada, ens hem deixat endur per les nostres conviccions, amagant rere una mentida el que realment som. Doncs tot això és el que, en el seu moment, va proposar Oscar Wilde en aquesta meravellosa obra crítica amb to humorístic de la societat victoriana. La proposta de David Selvas, que segueix triomfant als escenaris de Barcelona, presumeix d’elements incorporats, lluny de la versió original de Wilde. Un cap de cérvol dissecat donarà el tret d’inici […]

Quan dues vides es troben i volen compartir les seves experiències junts, sempre miren de viure al màxim intensament i mirar més enllà del dia actual fent projeccions de futur. Però què passa si ningú assegura el futur del planeta? De què serveix cuidar una persona, si no cuidem la vida del nostre planeta? Amb aquestes premisses, Lola i José Luís, Greta i Friday respectivament, comencen un joc d’estira i arronsa sobre les relacions amoroses. A base d’acrobàcies, mirades, equilibris i moments de clowns, Greta i Friday es van coneixent a poc a poc i van començant a construir una relació que es basarà en l’amor pur, en estimar-se i estimar. L’amor pur només es troba en els petits detalls […]

El Jove Teatre Regina acull la versió més «moderna» fins al moment del clàssic d’Àngel Guimerà. L’adaptació, fidel a l’original, canvia l’origen d’Àgata per un de més actual: ser una refugiada que s’aventura a creuar el mar amb una barca. La seva procedència, les seves creences i el seu aspecte seran l’eix vertebral del rebuig que rep per part del grup d’amics del poble costaner on arriba. La història transita per diferents tipus de relacions, molts cops definides per la violència no verbal de l’un cap a l’altre. Així doncs, una proposta que mostra que no sempre l’amor és correspost i que les paraules se les emporta el vent. L’escenografia ben buscada, jugant amb tot d’elements del mar; icones significatives […]

Seus i ja et sents captiu en una presó de la postguerra, quan menys t’ho esperes Alejandra et fa pres del seu talent, i és llavors quan comença a teixir-se una història que comunicarà dues vides eternament inseparables. La història no té un principi ni un final, sinó que té diferents moments que es barregen, es coneixen i prenen forma, endavant i enrere, dins d’un cub sense parets. Estem acostumats a veure espectacles amb massa poca escenografia, però en aquest cas, en la necessitat de Blanca per trobar el què de les seves vides, l’estructura d’un cub i una caixa rectangular seran suficients per encarnar els 12 personatges de la ficció. La seva capacitat vocal no tindria el mateix sentit […]

No tots els records han de ser petits ni quedar amagats en la imaginació, amb aquesta premissa Pere Riera podria presentar «La dona del 600». Un text que ens parla del dol, el record, les relacions i, sobretot, l’acceptació d’un mateix. Cadascú amb el seu passat i els seus defectes però que si s’aturen i hi pensen, junts construeixen un puzzle perfecte. Una comèdia disfressada de drama o un drama disfressat de comèdia a parts iguals, on les transicions d’escenes de drama a escenes d’humor estan molt ben conduïdes portant a l’espectador a un ambient ple de nostàlgia i dramatisme precedit d’humor i riure. L’escenari del teatre Goya demostra la capacitat tot-terreny que té, convertint-se en una pista de ball […]