Aleix Bonet-Ragel

El Teatre Akadèmia acull la trobada d’alt nivell religiós entre l’anterior Papa (Benet XVI) i el nou Papa (Francesc). Les reunions s’escenifiquen als Jardins del Castel Gandolfo o tot admirant la bellesa de la Capilla Sixtina. Unes llargues estones d’intercanvi dialectal entre les dues figures que posen a prova els arguments i valors de l’església catòlica. L’espectacle consta dels dos personatges religiosos i tres personatges secundaris que li donen el dinamisme necessari a la peça. «El Papa» és un espectacle molt estàtic i se li dona molta més importància a la paraula que no pas als moviments. Totes les paraules que surten dels actors, tots aquests discursos personals entre els dos s’acompanyen amb unes projeccions a les, ja icòniques, voltes […]

Ja em perdonareu els experts en dansa, potser les paraules que faig servir per descriure el que vaig viure a la Sala Versus no són les correctes. M’agradaria tenir la capacitat textual i analítica suficient per descriure exactament què vaig sentir durant aquella hora. El que fa la companyia Kiko López és una cosa que et deixa amb la boca oberta tota l’estona. L’espectacle WE està basat en dues peces separades, però que podrien tenir la seva relació juntes. La primera, «Wiwbak», és el descobriment, la innocència, el palpar les coses noves. Kiko López encarna una figura aliena al seu voltant i es mou per la sala a ritme de diferents estils musicals per acabar ballant i transformant-se en una […]

«Cartes d’amor» és això. Un títol que ho diu tot. Res a amagar, tot exposat. Són cartes que s’escriuen des del cor, des de la sinceritat. L’Andrew i la Melissa s’escriuen anys i anys. Començant per al moment que un no sap com gestionar les emocions i les relacions, fins que els anys han passat i els llaços són més forts i sincers que mai. «Cartes d’amor» és la biografia de dues persones que la vida els porta per camins totalment oposats al que el destí els preparava quan eren petits i començaven a cartejar-se. És una evolució vital amb un registre totalment contrari al que estem acostumats a veure i sentir. A través d’escrits, però amb mirades i interlocucions […]

Com parlar d’un espectacle com aquest? Què dir? Surts de l’Akademia mut i amb ganes de dir-ho tot… La manera d’entrar dins l’espectacle és tan subtil i tan meticulosa que de cop et situes a Liverpool l’any 2019. I és que tot i que «EL» fet real va passar l’any 1993, la dramatúrgia de Gerard Guix construeix el relat a base de flashbacks molt ben marcats en el temps que no generen cap confusió al públic. Sense cap mena de dubte, la temporada del Teatre Akadèmia ha començat amb el llistó molt alt. Que «Dirrrty boys» estigui basada en una història real genera aquesta sensació de sentiments retrobats entre incredulitat (per l’edat dels nens i la fredor del cas) i […]

Quan la carta de presentació d’un espectacle és la demostració de resiliència d’afrontar un repte com el de deixar una feina estable i llençar-se al buit per dedicar tots els esforços a fer el que realment t’omple, ja saps que valdrà la pena. Però si a més de tot això, se li suma que coincideix amb l’inici d’una pandèmia mundial, t’assegures que riuràs de valent. Perquè la vida va d’això, d’intentar treure la part positiva, la part que ens anima a seguir lluitant d’un fet que, a priori, no ho semblaria gens. Borja Nicolau convida als espectadors a pujar al carruatge de la vida i avançar les pors pel carril de l’esquerra. I ho fa d’una manera sublim. En entrar […]