Alba Cuenca Sánchez

Una obra que parla de la crisi del periodisme. Com a punt de partida, és interessant. Ara bé, quan la reflexió que ofereix el dramaturg i director Pau Miró no va més enllà, quan no denuncia males pràctiques concretes, quan es queda en discursos didàctics sobre “aquest, el nostre ofici”, l’obra acaba limitant-se a una història superficial, que frega el titular sense entrar al contingut de la notícia. Emma Vilarasau interpreta aquí una periodista freda i més aviat masculinitzada que acaba de ser despatxada després de més de 20 anys treballant en un diari. Amb un ego i una altivesa importants. Enmig del drama i la impotència, rep la visita d’una jove –interessant contrapunt el de Mar Ulldemolins, que comença […]

Esta obra trata el dolor de una pareja al perder a su hijo. Lo digo antes que nada, porque si no os lo explican es difícil que se entienda. Y es que entre otros, aquí se habla de un ejército de monos sirvientes, de una roca en forma de ballena, de una tía abuela serpiente, de un consolador con forma de delfín y hasta de un extraterrestre que se comunica telepáticamente. En este mundo creado por Philip Ridley nada es lo que parece, pues la relación y la posterior pérdida se convierten en una especie de viaje de aventuras extremadamente metafórico. Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-tender-napalm/

Padres decepcionados con sus hijos, ciudadanos que se rebelan contra la sociedad, matrimonios que se odian, parejas que se enamoran y se separan, jóvenes que parten en busca de un futuro mejor… La autora turca Yeşim Özsoy situa estas acciones en el contexto de Estambul, pero lo cierto es que la representación de su tierra, marcada por la división cultural entre oriente y occidente, parte de conflictos muy parecidos a los de cualquier otra ciudad llena de gentes y contradicciones… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-histories-distanbul/

Coneixia el text. Per edat no vaig arribar a veure l’estrena de fa 20 anys amb l’Emma Vilarasau i el Jordi Boixaderas, però sí que havia vist el muntatge que es va fer fa uns anys al Jove Teatre Regina amb actors acabats de sortir de l’Institut del Teatre . I ja en el seu moment no em va acabar de fer el pes. A l’espectacle de La Villarroel li vaig donar una oportunitat per veure si el Sergi Belbel, la Mima Riera i el David Bagés li podien donar una nova dimensió. Encara que veure un thriller quan saps els girs i els misteris perdi bastant la gràcia. El que m’he trobat és un muntatge ben trobat encara que […]

A primera vista, costa pensar en la física quàntica com a un element poètic. Però la veritat és que les realitats paral·leles, el destí programat i el famós gat d’ Schrödinger, viu i mort a la vegada, donen per molt en el món de l’art. I en el del teatre. Veient aquesta obra em van venir al cap molts referents relacionats amb la física. Un dels més recents, el dels Afasians, la delirant conferencia dels Corderos.sz i Za!. També el propi Angelet ja va tocar el destí a Ego, obra que també es va poder veure fa uns anys a la Flyhard. Allí era una aplicació la que prenia les millors decisions per tu, estalviant-te el mal tràngol d’haver de […]