La companyia Casa Real estrena el seu segon espectacle dintre d’El Cicló. Una comèdia negra que fa servir les convencions del gènere detectivesc per a reflexionar sobre els conceptes d’identitat, rol i gènere escrita i dirigida per Raquel Loscos i Salvador Sánchez.
Un mort, un parc d’atraccions i tres treballadors (o treballadores?) que hi viuen clandestinament: Glenda, Animal i Alegre Mariachi. Aquests són els protagonistes de Ven a Fraguel Rock, l’obra que pren per títol el nom de l’atracció que homenatja les sèries de ficció dels anys vuitanta, la menys visitada d’aquest parc. Qui és el culpable d’aquesta mort? Això és el que haurà de decidir el públic només entrar a la sala. I és que, si bé és cert que la implicació del públic en el desenllaç de l’espectacle és total, la companyia deixa clar que «el públic no haurà d’esbrinar qui és el culpable, sinó decidir-ho abans de començar l’obra. És a dir, només amb les fotografies i els noms dels tres protagonistes, els espectadors hauran de prejutgar i decidir a qui carregar el mort, literalment. Així doncs, cada nit, el personatge més votat serà declarat culpable, i per tant, el desenllaç de l’obra serà diferent».
I què hi té a veure, tot això, amb la construcció de gènere? «D’una banda sentíem la necessitat d’investigar els mecanismes de construcció del gènere i la identitat, i de l’altra, ens venia molt de gust explorar les convencions dels gèneres de ficció, especialment del gènere negre«, expliquen. «En un principi, ens van semblar dos mons impossibles de relacionar -diu Raquel Loscos, autora i directora de l’espectacle- però tan aviat com van començar a treballar, vam trobar un punt de connexió que es va convertir en la base de la dramatúrgia: la influència que tenen els estereotips de ficció a l’hora de construir la nostra identitat com a individus».
Salvador S. Sánchez ha destacat la importància de situar l’acció de l’obra en un parc d’atraccions. «Ha estat una aposta determinant a l’hora de desenvolupar la trama i definir els personatges i els seus conflictes: un parc d’atraccions és un espai tancat, ideal per a desenvolupar-hi una trama detectivesca, però alhora és obert i inabastable, ideal com a metàfora del nostre món. A més, el seus treballadors han de semblar persones que no són i que només existeixen en el món de la ficció, cosa que ha sigut clau per a poder reflexionar sobre la construcció d’identitat a partir dels referents de la ficció».
