Talents consolidats i emergents es combinen aquesta tardor al Teatre Eòlia

Rubén Garcia Espelta

El Teatre Eòlia ha presentat la programació de tardor i hivern, fins al desembre, amb una aposta que combina noms consolidats com Marc Artigau, Ferran Utzet, Jorge-Yamam Serrano o Aleix Fauró amb altres actors, directors i dramaturgs emergents.

Aquesta temporada, que recuperarà tres espectacles cancel·lat per la pandèmia, Carmen i Clowns de Tony Casla i Cantar al desamor de Mercè Martínez, ha començat amb un èxit de la passada temporada: Ramon, de Mar Monegal. Un monòleg tragicòmic, estrenat a la Sala Àtrium i interpretat per Francesc Ferrer, que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat i la impossibilitat d’aturar el pas del temps.

A part de les reposicions, el Teatre Eòlia estrenarà Punt de no retorn, un text sobre el col·lapse davant d’un canvi climàtic irreversible escrit per Jan Vilanova i dirigit per Ferran Utzet. El segurià Ballar (és l’únic que) ens salvarà, una reflexió sobre la vinculació entre la dansa i la identitat escrita per Marc Artigau i codirigida amb Aleix Fauró. Les dues propostes serviran de plataforma per descobrir nous talents actorals amb la Mostra d’Intèprets Emergents.

També els creadors tindràn la seva oportunitat per mostrar els seus projectes. Oriol Beltran presentarà Hacerse el muerto, una història d’amor gai ambietada a la Barcelona olímpica. També es podrà veure l’opereta de Núria Dardinyà i Oriol Genís: Dos pits i una poma, estrenada fa dues temporades.

L’any clourà amb tres propostes més emergents: Jorge-Yamam Serrano dirigirà la creació col·lectiva Tot és real… una reflexió sobre la incapacitat de la humanitat per afrontar la realitat; Marcel Clement proposarà Jo sóc la fúria, que explica la història d’un jove psiquiatra i seu primer pacient diagnosticat de trastorn d’identitat dissociatiu; i Elna Roca presentarà el seu text Atlàntida, un tríptic futurista que reflexiona sobre una decadent humanitat enfonsada pel capitalisme.

Consulta tota la programació del Teatre Eòlia aquí.

Escrito por

Periodista y gestor cultural. Responsable de contenidos editoriales de TeatreBarcelona.com. Ha trabajo en medios como Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya, La Xarxa, Ràdio 4 o Rac1.

Artículos relacionados
La traviata: ¿la mejor ópera de Verdi?

La traviata: ¿la mejor ópera de Verdi?

Alejandro Dumas, hijo, conoció a la cortesana Marie Duplessis en 1844 e inició una relación que duraría todo el año 1845. Duplessis, sin embargo, enfermó y acabó muriendo en 1847. […]

Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario
¡Enlace copiado!