El Sismògraf d’Olot arriba a la novena edició amb una programació que vol connectar més que mai la realitat sociopolítica amb l’art i la mirada creativa. Del 20 al 23 d’abril la capital de la Garrotxa acollirà fins a 48 espectacles, 28 dels quals al carrer, per tal d’apropar la dansa a tots els públics.
Dels 48 espectacles d’aquesta edició del Sismògraf, 7 seran estrenes. Destaca el Sweet Precarity de Pere Faura, que mostrarà per primer cop la seva trilogia Sweet Suit completa, Mira-T del Circ Pànic, Perra de nadie de Marta Carrasco, Let sleeping dogs lie & Of no fixed abode de Laura Aris & Jos Baker o OVNI de Big Bouncers. També s’estrenarà Topa, de la companyia de dansa urbana catalana Brodas Bros i Kukai Dantza del país basc. Serà un dels espectacles destacats de la secció Erupció, que s’estrena en aquesta edició i que vol posar el focus sobre un territori o un aspecte concret de la dansa. Enguany, se centra en el País Basc i s’hi podran veure propostes com Lur Away de la companyia Sra. Polaroiska, The Endgame de Lokke/Olatz de Andrés i Barbecho de la companyia Natxo Montero_danza.
La voluntat del Sismògraf no és programar grans noms de la dansa internacional, com pot fer el Mercat de les Flors o el Festival Grec -explica la seva directora, Tena Busquets-, sinó «nodrir tot el país d’espectacles de dansa contemporània«. Això es tradueix no només en ajudar en la coproducció d’espectacles o la programació d’aquestes peces de petit i mitjà format que es puguin programar «des de places durant les festes majors a biblioteques o teatres», sinó també amb un espai i acompanyament dels programadors a través del Pro 365/Sismo. I és que l’objectiu final del Sismògraf no és altre que donar suport a les companyies de dansa, guanyar espais i crear públic. Però per fer-ho cal donar-li temps, treure’s prejudicis de sobre perquè la dansa «és absolutament inclusiva» i tenir compte que no sempre cal omplir els teatres. «Els programadors sovint s’abstenen de programar dansa per la por a no omplir, però potser hauríem de tenir clar que no cal omplir sempre. Les biblioteques tenen llibres que potser només agafen tres persones, però ningú qüestiona que hi siguin», defensa Busquets.
La valoració d’aquests nou anys és positiva. La passada edició del Sismògraf va reunir 15.000 persones, un 25% més que l’any 2015. Però més enllà dels números, Busquets assegura que cada cop es teixeixen més complicitats. «Ara mateix la cooperació no és una opció, és una obligació, sobretot per al sector públic». És per això que la seva xarxa d’aliances va des del Mercat de les Flors, el Graner o la Sala Hiroshima, espais habituals de la dansa, a festivals com el Trapezi de Reus.
A més, el Sismògraf incorpora l’Ona expansiva: un projecte de col·laboració amb l’entorn més proper i una iniciativa participativa mitjançant la qual es vol expandir la programació del festival a la comarca de la Garrotxa. Enguany s’ha ofert als pobles veïns la possibilitat de programar l’espectacle Dispositivo LABranza (Colectivo Lamajara), una peça inspirada en els moviments del treball al camp que es representarà a Les Planes, Santa Pau, Besalú i la Vall d’en Bas.
