El Teatre Condal obre la temporada amb Caiguts el cel, un retrat àcid del món de la parella i una metàfora punyent del sistema capitalista interpretada per Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Carles Martínez i Anna Barrachina, sota la direcció de Sergi Belbel.
El text, (Comme s’il en pleuvaient en l’original, estrenat el 2012) és probablement la primera obra de l’autor i actor Sébastien Thiéry que es veu als escenaris catalans. El tricicle Belbel-Vilarasau-Bosch es coneixen força bé però, fins ara, no havien treballat tots tres junts, i el to agredolç serà el seu punt de trobada: Vilarasau canvia de registre –després d’encadenar quatre drames sobre els escenaris– per apropar-se al gènere còmic que domina Bosch –que recentment ha treballat amb Belbel a l’existosa El Crèdit–.
QUÈ HEM FET PER MERÈIXER-HO?
La vida tranquil·la i feliç d’una parella petit burgesa de mitjana edat es veu trastocada bruscament quan, un bon dia, sense motiu ni explicació aparents, comencen a aparèixer diners dins el menjador de casa seva. A partir d’aquell moment, casa seva comença a omplir-se misteriosament de feixos de bitllets, com caiguts del cel. Encuriosits primer i atemorits després, la parella comença a discutir davant les seves reaccions divergents davant aquest fet insòlit. D’on han sortit els diners? Què han fet ells per merèixer-se’l (o no)? Són davant una oportunitat per gaudir dels plaers de la vida o una maledicció que els portarà la desgràcia? La situació s’embolica quan s’hi veuen implicats la dona de fer feines estrangera de la parella i un peculiar veí molt inquietant. I tot, per arribar a un final absolutament inesperat que cap espectador no hauria de revelar.
UN PÒSIT AMARG
Segons Belbel, a Caiguts del cel, Thiéry presenta “una brillant dissecció d’una de les principals obsessions humanes: l’amor pels diners i pels béns materials, la cobdícia”, que resulta “un retrat cruel i despietat del món de la parella”. Els somriures i les rialles que provoquen els personatges, “absolutament recognoscibles”, i el final imprevist, acaben deixant “un pòsit amarg i més seriós del que us pot semblar a primera vista”, sentencia el director.
FOTOGALERIA
Trobareu tota la informació sobre horaris i dates a la fitxa de l’espectacle:
Fotografies: Neus Riba
Ahir vaig anar a l’estrena d’aquesta obra i d’alguna forma de la temporada. L’argument un tant surrealista tracta de l’afany pels diners i la relació de parella. Tot i que té alguns moments divertits, no em va acabar de fer el pes. El final que lògicament no desvetllaré, no em va agradar gens. Tractant-se d’aquest tipus de comèdia, considero que S. Belbel s’ha equivocat en posar a I. Vilarasau, una de les actrius que més admiro, un paper que no va amb ella i a la qual vaig notar descol·locada. Magnífic en canvi J. Bosch i molt bé en el seu personatge A. Barrachina. Bona escenografia d’acord amb l’obra i il·luminació.