La companyia T de Teatre es posa a les ordres del director i dramaturg argentí Ciro Zorzoli a Premis i càstigs, l’obra que torna al Teatre Lliure de Montjuïc després de la seva estrena al Festival Grec 2015.
L’obra, situada a principis del segle XX, està protagonitzada per una companyia d’actors en ple procés d’investigació sobre la pràctica actoral, amb l’objectiu d’arribar al “virtuosisme” i treure l’entrellat dels misteris de la representació teatral. En un exercici de metallenguatge teatral, el públic del Lliure podrà veure un text en el que també hi ha un espai per a la improvisació dels nou intèrprets de T de Teatre: Marta Pérez, Ivan Benet, Mamen Duch, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca.
Marc Rodríguez Així, el director ha compartit, amb el seu treball amb la companyia, una experiència que desenvolupa a Buenos Aires, que situa l’actor com a eix de tota situació dramàtica i que persegueix explorar els codis i regles, més o menys conscients, que xifren les conductes humanes i la trobada entre les persones. Zorzoli reflexiona sobre enigmes relacionats amb la representació: Què és veritat i què és mentida? En què creiem quan creiem? Per on passa el sentit (o sentits) de continuar-nos reunint en una sala de teatre?… I ha compartit, en el seu treball amb T de Teatre, aquesta recerca, amb la voluntat de traslladar totes les preguntes a la platea, alhora que el joc els permet “posar forma a la zona fosca” del fet teatral i, en efecte, de la vida real.
LA ZONA FOSCA
L’actriu Carme Pla relata com, a l’escenari, es revela “la zona fosca que els actors no volem ensenyar, quan no sabem què fer i ens quedem en pilotes”, relata Carme Pla, que també aclareix que “encara que pugui semblar que tracta només sobre l’actor, no és elitista ni exclusiva del món teatral, perquè el que passa allà és l’ésser humà”.
“Els actors són l’excusa, però darrere hi ha éssers humans –reflexiona el director–. Premis i càstigs parla de les dificultats que implica posar-se en la pell i el sofriment de l’altre”. Una altra zona que han volgut explorar és la dels drets adquirits masculins i femenins, el tractament dels homes cap a les dones que, en posar-lo a principis de segle XX, permet extrapolar amb la distància i apreciar quines coses transcendeixen.
El text està conformat com “una partitura amb solos” que, mentre comporta un recorregut per uns personatges, alberga “llibertat de variar” pels altres, explica Pla, que ho descriu com “divertir de fer i de veure”. A Premis i càstigs tot passa a través del joc i l’humor, “que ens fa veure les coses amb ulls nous”, aclareix el director. I el que permet que els actors es trobin en aquest joc és el treball físic, “la comprensió del codi corporal”, més que el text.
ABANDONAR LA MIRADA BINÀRIA
Tot i que Zorzoli assegura que el títol sorgeix d’associacions lliures i que no ha de condicionar la lectura de l’obra, admet que el va escollir com un joc en relació amb el que succeeix a la peça. “Hi ha un plantejament binari que premia el que està bé i castiga allò que està malament, i volia parlar d’aquesta mirada binaria i si s’ha d’aplicar a l’art–reflexiona l’argentí–: Castigar deixa poc marge d’error i crear requereix assumir riscos i tenir aquest marge”, per així aconseguir la renovació que, assegura, ha de buscar el teatre.
Trobareu tota la informació sobre dates i horaris a la fitxa de l’espectacle:
Fotografies: David Ruano / Text: Neus Riba
