Jordi Casanovas dirigeix la reconstrucció d’un interrogatori policial real filtrat per Wikileaks estrenat durant la passada edició del BCNegra. Dafnis Balduz, Manel Sans i Javier Beltrán encarnen l’acusat d’un crim que ha sacsejat el país i els interrogadors protagonistes d’aquesta història inquietant succeïda a Tasmània l’any 96 que va suposar, fins i tot, un canvi de legislació de la tinença d’armes.
“El que es diu a l’obra és tan bèstia i rocambolesc que si no fos real, si la gent no sabés que el text està extret de la transcripció de l’interrogatori, ningú no es creuria l’obra”, assegura Dafinis Balduz, que encarna l’acusat i està convençut que és un material dramatúrgic molt interessant, fins i tot “amb girs considerables”. Amb la virtud, això sí, que “no és un cas famós” i el públic no coneix ni els personatges ni el desenvolupament de l’interrogatori i així, “tot i que tots tres, acusat i policies, segueixen vius, hem pogut fer una creació pròpia dels personatges”.
“Funciona com un thriller. Fins a la pàgina 80 ni tan sols saps de què se l’acusa!”, explica Javier Beltrán, que hi troba fins i tot semblances amb les pel·lícules Seven o Zodiac. “El protagonista està acusat d’un crim brutal, però ho nega constantment. De fet, gran part de l’obra pot ser que pensis que els dolents són els policies”. Baldús, fins i tot, assegura que l’estratègia dels policies per fer confessar l’acusat sembla escrita per un dramaturg.
“És un viatge dins la ment d’una persona aparentment perturbada, aparentment culpable”, assenyala Sans, que substitueix Andrés Herrera en el paper de l’altre investigador. “El meu personatge és un inspector que no es creu ni una sola paraula del que diu l’acusat. Està convençut que tot el que fa, ho fa seguint un pla establert i ell fa tot el possible per esgotar-li la paciència i demostrar que és culpable i no té problemes mentals”. Mentre que ell vol evitar que se li suavitzi la pena o se l’envii a un psiquiàtric sigui com sigui, l’investigador de Javier Beltrán vol entendre el per què de tot plegat.
I per tal que confessi, aquests investigadors fan –van fer– el que sigui. “Sembla que l’interrogatori va ser il·legal, al soterrani de la presó i sense cap advocat”, explica Beltrán, que té clar que aquest no va ser un cas qualsevol: «Els fets van sacsejar el país de tal manera que l’estat australià es va gastar un munt de diners en recollir les armes de tota la població. Fins aquell moment, tenien una legislació similar als Estats Units, però el cas la va fer canviar. Des d’aleshores no s’ha tornat a produir cap fet semblant».
