Port Arthur

Resulta muy interesante comprobar como Jordi Casanovas, precursor con Ruz-Bárcenas del que se está denominando como teatro documental tan presente en nuestra cartelera últimamente, sea ahora el encargado de dar un paso más allá haciendo evolucionar el subgénero. En Port Arthur, Casanovas pone en escena un texto real de un interrogatorio policial, filtrado por WikiLeaks, donde dos policías hablan con un detenido acusado de un crimen horrible. La elección de este material es un acierto absoluto y todo un hallazgo que contiene, sorprendentemente, elementos de ficción dramática ejemplar. La dosificación de la información y los detalles del terrible suceso durante la conversación genera una tensión, una intriga y un malestar muy valiosos y sugerentes. El trío protagonista hace un trabajo interpretativo espléndido, a pesar de que, por la riqueza y ambigüedad de su personaje, hay que destacar al actor Dafnis Balduz que sabe medir con habilidad la encarnación del asesino. Por otro lado, el hecho de tratarse de una situación real aporta una autenticidad en los diálogos y una naturalidad fantástica, sorprendente y, sobre todo, muy inquietante. De acuerdo que el recorrido está limitado por su propio punto de partida y, por lo tanto, no tiene giros impactantes como Idiota o como las obras de Jordi Galceran. Sin embargo, su sobriedad estructural, probablemente, es lo que hace que el espectáculo sea mucho más aterrador.

Quizás tocaría volver a hablar de teatro documental, tan de moda las últimas temporadas, pero creo que Port Arthur va algo más allá. A pesar de que transcribe partes de un interrogatorio real realizado en Tasmania en 1996, permite a Jordi Casanovas adentrarse en un género tan poco teatral, pero tan agradecido, como es el thriller. Una habitación preparada para interrogatorios, dos policías y un acusado que no sabe muy bien qué hace allí son los únicos elementos que se necesitan para servirnos una historia que, curiosamente, ya se desarrolló en la vida real cómo si fuera un guión cinematográfico. Es de suponer que el autor ha sacado las partes más pesadas para hacer crecer el misterio y el interés del espectador durante poco más de una hora, pero no se puede negar que los policías hablan como si fueran auténticos personajes y el acusado es un retrato a medias entre el psicópata, el enfermo mental y la víctima de un malentendido. A esto se tiene que añadir una interpretación muy creíble por parte de Javier Beltrán y Manel Sans, pero sobre todo una creación meticulosa y aterradora de Dafnis Balduz en el papel del supuesto asesino. Sus miradas y sus pequeños gestos -se pasa esposado toda la obra- nos recuerdan que es uno de los grandes actores jóvenes del momento y que sabe aprovechar muy bien oportunidades tan suculentas como esta. Casanovas ha acertado de nuevo con esto de los interrogatorios -ya lo hizo con éxito con Ruz/Bárcenas– y ha probado el gusto de los argumentos con tensión y misterio. Esperamos que tome notas para ofrecernos pronto alguna historia original con los mismos elementos e intentar, por una vez, que la realidad no supere siempre a la ficción…

Jordi Casanovas ha escrit i dirigit aquest thriller documental, la transcripció real de l'interrogatori del presumpte assassí Martin Bryant per part de dos policies, un interrogatori que va durar vuit hores i que ell ha sabut condensar magistralment en una hora intensa i brillant.

Martin Bryant està detingut i entra a la sala d'interrogatoris emmanillat de mans i peus, l'acompanyen dos policies. Quan comença l'obra nosaltres no sabem exactament de què està acusat i ho anirem esbrinant de mica en mica a mesura que els policies van aprofundint en el seu interrogatori i van descobrint les proves amb què compten.

Jordi Casanovas ha sabut dosificar la informació que ens van descobrint al mateix temps que anem descobrint aspectes de la personalitat dels tres protagonistes. El ritme d'angoixa que ens provoca va creixent.

Dafnis Balduz és Martin Bryan, extraordinària interpretació d'un home jove que sembla aliè a tot el que li estan explicant i s'interessa pels fets menys importants amb un punt d'innocència, a qui en principi ens creiem, malgrat que de mica en mica ens anirà mostrant un perfil més psicòtic amb mirades o gestos que ens indiquen que el que diu, potser no és veritat. Fins al final dubtem, realment si ell no recorda res del que va fer, o, és la seva una forma de defensa per no enfrontar-se a la brutalitat del que potser va fer??

Una proposta magnífica que ens ha agradat molt, amb unes interpretacions genials i que ens fa plantejar l'etern dilema, diem el que pensem o diem el que els altres esperen que diguem? És tot com sembla que és?

Podeu llegir la valoració sencera clicant AQUÍ

 

Jordi Casanovas no en va tenir prou d'agafar la transcripció del interrogatori del jutge Ruz a Bárcenas i fer-ne una molt bona obra de teatre, que ara hi ha tornat amb un de policial, que va tenir lloc fa vint anys a Tasmània, que cau més o menys per allà on nostre senyor va perdre la gorra, i el millor és que l'ha tornat a clavar. En una escenografia freda, dos polis intenten que confessi el presumpte autor d'una massacre, un personatge estrany que costa d'aclarir si és innocent, està tarat o és fred com el gel. Magnífica, no us la perdeu.

Crítica completa » http://bit.ly/2a0Zs8y

Port Arthur és la proposta de Jordi Casanovas per BCNegra 16.

BCNegra neix l’any 2005 de la mà del llibreter Paco Camarasa, propietari de la llibreria Negra i Criminal de Barcelona. És un encontre dedicat al gènere negre de literatura en la qual s’organitzen conferències, taules rodones, debats, exposicions i projeccions. Compta amb la implicació de periodistes, autors, investigadors, psicòlegs i dibuixants. Enguany, es vol retre homenatge als periodistes d’investigació i al fotoperiodisme, gairebé anònims, i cada cop més necessaris.

Jordi Casanovas amb porta a escena la gravació real de l’interrogatori policial fet a Martin Bryant, un noi de 28 anys nascut a New Town (un suburbi d'Hobart), després de la massacre de Port Arthur. Tot el que es diu a escena és extret literalment de la gravació original.

Ha estat un privilegi poder veure aquest projecte, primer de tot pel lloc on s’ha representat: el soterrani de l’antiga Fàbrica de cervesa Moritz; un indret màgic i acollidor, on s’hi ha instal·lat un petit espai escènic, i en segon lloc perquè m’encanten les històries policíaques i de judicis, i més encara si estan basades en fets verídics com és el cas d’aquesta proposta de Jordi Casanovas.

Tota l’acció transcorre en una sala d’interrogatoris, Andrés Herrera i Javier Beltrán interpreten a dos policies de caràcters molt diferents i, tot i que els hi falta una mica de rodatge, ho fan bastant bé. Pel que fa en Dafnis Balduz la seva interpretació, la de l’acusat, l’ha clavat, ha estat impressionant! S’ha ficat tant en el paper que semblava ben bé que realment estigués boig, me l’he cregut des del primer instant que ha entrat a escena; el seu caminar, la seva mirada, el seu somriure, tot tan ben estudiat... una interpretació immillorable!!

Forts aplaudiments que han fet sortir als actors vàries vegades a saludar.

I si després d’una bona nit de teatre, et conviden a una cervesa... és tot un detall que s’agraeix.