Nit de reflexió (i festa) circense als Zirkòlika

Mercè Rubià

Port de Barcelona, 20 D, jornada de reflexió. Prop d’on fins al canvi de vaixell hi havia hagut el famós Piolín, s’hi planta ara la històrica carpa del Circ Raluy, que un any més passa les festes a Barcelona. Aquesta nit, però, s’hi celebren els VIII Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya. És cert que el circ d’ara mateix (com l’anomenen al Mercat de les Flors) busca el risc, innovació, nous llenguatges i s’acosta a altres disciplines, com la música i la dansa, i que a més a més també es reivindica per fer-se lloc a les sales i la programació dels teatres, però no hi ha res com celebrar la gala a la carpa d’un circ com el Raluy. I és que després de dues edicions celebrades al setembre i en espais com l’Auditori i el Mercat de les Flors, els Zirkòlika han tornat a la seva data i àmbit natural amb l’habitual animació, paradetes de menjar i moltíssima gent. 

Més de mitja hora abans que comenci ja hi ha cua. La companyia Todozancos, premi de votació popular pel seu espectacle Bangaluru, l’amenitza saltant damunt alguns voluntaris acompanyada d’una manifestació dels artistes que després actuaran a la gala i, ja a dins, d’un clown-policia que atonyina el públic amb la porra. La reivindicació és ben clara: més circ. I és que els Zirkòlika premien el millor espectacle de circ, el millor director o la millor música, però són, sobretot, una festa, una reivindicació del circ i una eina que pretén ajudar a la professionalització dels artistes i les companyies. Només cal fer un cop d’ull als premis: contractació a la Fira Trapezi de Reus, a la Fira Mediterrània de Manresa, a la Fira de circ de La Bisbal o residència a La Central del Circ. I, és clar, el Gran Premi BBVA, una gira per quatre ciutats de Catalunya valorada en 20.000 euros per al millor espectacle de circ, que es va endur El Dékoncert de la companyia Solfasirc, formada per Biel Rosselló i Antoine Dagallier. El jurat n’ha destacat «la incansable recerca i la búsqueda d’un llenguatge que fusiona de manera sorprenent els malabars amb la música». L’espectacle presenta una sorprenent estructura de rebot que permet les pilotes seguir múltiples itineraris geomètrics i generar al mateix temps ritmes musicals, de manera que «trenca la frontera entre el músic i el malabarista». No és d’estranyar, doncs, que amb aquest esperit «juganer» i musical, Rosselló hagi dedicat el premi a Carles Santos, a qui Zirkòlika ha dedicat tota la Nit de Circ.

Després de diferents números de malabars, cèrcol aeri o mans a mans, el sempre enfurrunyat Arquetti i l’entranyable Martínez, dos dels clowns de Rhümia, s’han fet càrrec de la gala amb gràcia i agilitat. Paradís Pintat, de la pallassa Pepa Plana, ha guanyat el premi al millor espectacle de Circ de Sala o Carpa del 2017, del que s’ha valorat «el gran talent de la pallassa dalt de l’escenari i un treball compromès socialment que sacseja consciències i ofereix imatges colpidores». Plana ha protagonitzat un dels moments més reivindicatius de la nit en saludar les «autoritats absents» (sigui per la campanya, sigui perquè el circ és l’etern oblidat, d’autoritat no n’hi havia cap ni una) i recitar Salvador Espriu: «els homes no poden ser, si no són lliures», que ha fet que el públic cridés «llibertat».

La pallassa també ha estat una de les representants del col·lectiu Dones i cultura que ha reivindicat la presència de les «dones, bolleres, gordes, trans, racialitzades i totes aquelles que no són homes cis». «Ja n’hi ha prou d’abusos, ja n’hi ha prou de ser minoria, ja n’hi ha prou de ser secundàries», diuen.

El Circ Pistolet i el seu Quan no tocàvem de peus a terra s’han endut el premi a millor espectacle de carrer per «la seva compenetració i confiança mútua, els jocs amb materials poc habituals en el circ, la força i la voluntat d’anar més enllà de la tècnica i els seus magnífics i variadíssims jocs d’equilibris». El malabarista Emiliano Sánchez Alessi ha estat el millor número de circ gràcies a la seva investigació dels moviments dels malabars horitzontals i «un número que està sorprenent per la seva novetat i bellesa» que actualment forma part de l’espectacle de Nadal al Circo Price de Madrid.

La nova creació de Quim Girón, Fang, que presenta la transformació del cos i el fang a través de l’acrobàcia, ha obtingut el premi especial del jurat «per la seva gran capacitat per experimentar». Andreu Casadellà, graduat a l’École Supérieure des Arts du Cirque (ESAC) de Brussel·les aquest any i especialitzat en trapezi Washington, ha estat considerat el millor artista emergent gràcies a «la combinació de múltiples disciplines dalt d’un aparell (trapezi Washington) poc vist actualment, la bona tècnica i la gran projecció que té per endavant». Mentre que l’Escola Saltimbanqui de Vilanova i la Geltrú ha estat la millor iniciativa per al a projecció del circ de 2017.

Els artistes de circ -o com a mínim els de la gala- són homes i dones de poques paraules. Algun gràcies, alguna salutació i poc més. La gala va per feina i ràpid sortim cap a fora. És l’hora de la cervesa, la teca i comentar la gala, o les eleccions.

Escrito por
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorándome de la danza y del circo. Advertencia: Si la mayoría de mis recomendaciones tienen muchos aplausos no es por falta de criterio (que quizá también), si no porque prefiero hablar de las obras que me gustan. Muy lejos de querer hacer (o ser) crítica.

Artículos relacionados
Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario
¡Enlace copiado!