Val la pena encapçalar aquest article amb el nom d’aquesta emotiva ària pucciniana atesos els atractius operístics que ens oferirà aquest proper 2023. Només per començar l’any, el Liceu programarà precisament la meravellosa Tosca, de Puccini, (l’òpera de l’E lucevan le stelle del títol), un muntatge que comptarà amb noms tan atractius i adients per a aquesta cruel i bella òpera com Michael Fabiano, Maria Agresta i, per descomptat, la gran i admirada per tots els liceuistes Sondra Radvanovsky.
L’òpera següent serà Macbeth, de Giuseppe Verdi, probablement el muntatge més atractiu de la temporada per diversos motius: la direcció musical del mestre Josep Pons, la direcció escènica i escenografia original de Jaume Plensa i un desplegament vocal digne dels grans coliseus lírics mundials: Luca Salsi, Carlos Álvarez, Erwin Schrott, Simón Orfila, Ekaterina Semenchuk i, altre cop, Sondra Radvanovsky es lluiran en aquesta fosca tragèdia shakespeariana i verdiana”.
Dos grans títols més encara: l’esperadíssim retorn d’una òpera de Richard Wagner al Liceu. Per motius pandèmics es va haver de suspendre primer Lohengrin i després Tannhäuser (i la temporada passada, l’“allau Mozart” va bandejar qualsevol possible retorn wagnerià). El “desgreuge” d’aquests tres anys sense Wagner tindrà lloc amb la representació de la darrera òpera del compositor alemany, la grandiosa i epifànica Parsifal, també amb un repertori d’autèntic luxe: Nikolai Schukoff, Elena Pankratova, René Pape i Matthias Goerne formaran un dream team líric que farà passar una bona estona tant als wagnerians com als no wagnerians.
Amb menys soroll que les obres dels grans “enemics íntims” de l’òpera del XIX (Verdi i Wagner), arribarà la delicada Manon de Jules Massenet, que comptarà amb l’atractiu de l’original muntatge d’Olivier Py, la solventíssima direcció musical del mozartià Marc Minkowski (el director de la Trilogia Da Ponte de la temporada passada) i dues de les millors veus de la lírica actual: Nadine Sierra i Javier Camarena.
Però més enllà dels focus que il·luminen els tres títols esmentats, la temporada liceuenca també comptarà amb dues joies barroques d’alt voltatge: amb coreografia de Blanca Li i sota la sempre brillant direcció de Sir William Christie i la seva formació Les Arts Florissants, el mes de juny gaudirem del cimal del barroc anglès, Dido i Aeneas, i quasi immediatament després, Calixto Bieito ens oferirà una versió escenificada (les òperes barroques acostumen a fer-se en versió concert) de L’incoronazione di Poppea, de Claudio Monteverdi, que a més comptarà amb grans especialistes del gènere com el contratenor Xavier Sabata, el baríton Josep-Ramon Oliver o la mezzosoprano Magdalena Kožená.
I last but not least, la contemporaneïtat també tindrà cabuda en aquest final de temporada del Liceu oferint dos títols tan atractius com l’espectacle multiforme 7 deaths of Maria Callas, de Marina Abramovic, en què s’entremesclaran òpera, dansa, performance i videocreació, i l’estrena absoluta d’Alexina B., de Raquel García-Tomás, una òpera inspirada en la història d’una persona intersexe.
Òpera fora del Liceu
Però no tota l’òpera s’acaba al Liceu: la Fundació Òpera Catalunya, que impulsen els Amics de l’Òpera de Sabadell juntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, també portarà al llarg de l’any als diversos escenaris catalans habituals (Sabadell, Sant Cugat, Granollers, Manresa, Tarragona, Reus…) dues òperes de repertori tan populars com Madama Butterfly, de Puccini, i Il trovatore, de Giuseppe Verdi.
Sens dubte, un any 2023 en què “brillaran els estels”: bon any operístic a tothom!