La dramaturga nord-americana Jennifer Haley ens endinsa en un futur no gaire llunyà on tothom pot endinsar-se totalment en el món virtual sense més requisit que un avatar. Allà s’hi poden satisfer tots els desitjos, fins i tot aquells que estan penats al món real.
«L’inframón és un avís: quina moral i ètica s’ha d’aplicar al món virtual?», explica Juan Carlos Martel, director de l’espectacle. «Actualment ja hi ha videojocs on l’objectiu és matar prostitutes o un munt de pàgines a Internet plenes de pornografia infantil, proxenatisme o apologia al terrorisme. No hi ha lleis contra l’obscenitat a Internet. Per tant, què passarà quan es pugui violar a algú en un món virtual? Tampoc estarà penat perquè, com en un videojoc, no té una afectació física al món real?».
Unes preguntes que poden inquietar, igual com ho fa aquest thriller de la premiada Jennifer Halley, especialitzada en l’ètica en l’àmbit de la realitat virtual i l’impacte de la tecnologia en les relacions humanes. A L’Inframón presenta un món virtual que està revolucionant el planeta. Es pot olorar, sentir, tocar; només cal triar una identitat i satisfer els propis desitjos. Un espai sense legislació on és difícil perseguir els delictes penats del ‘món real’.
L’obra es mou entre dos mons: el món virtual d’estètica victoriana on ningú pateix les conseqüències dels seus actes, i els interrogatoris d’una investigadora, encarnada per Mar Ulldemolins, al creador d’aquest ‘regne’, Andreu Benito. Dos mons que s’aniran intercalant per dosificar la informació als espectadors i aconseguir, a més de la reflexió sobre la responsabilitat moral dels mons virtuals, crear una obra de suspens intel·ligent on sigui el mateix públic qui jutgi els personatges.
