Un any després de la seva estrena, la companyia ofereix quatre úniques funcions al Teatre Victòria.
Barcelona, abril 2014 · La sarsuela catalana Cançó d’amor i de guerra, presentada ara fa un any per la Cia +SARSUELA, torna als escenaris aquesta Setmana Santa. Ho fa amb quatre úniques funcions al Teatre Victòria, del 18 al 21 d’abril. Un nou acostament al gènere líric, que molts consideren menor i propi de la gent gran però amb el qual aquesta companyia ha aconseguit captivar milers d’espectadors.
Cançó d’amor i de guerra ja es va presentar amb èxit al Teatre Victòria durant la Setmana Santa de 2013 i va tornar-hi al setembre, amb motiu de la Diada. La Cia +SARSUELA va recuperar la versió íntegra d’aquesta sarsuela catalana creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera sota el títol Els soldats de l’ideal. Després d’algunes modificacions es va estrenar al Teatre Nou de Barcelona, amb un èxit tal que en 3 anys es van fer més de 2.000 representacions.
El muntatge actual recupera tots els fragments –tant musicals com escènics– que van ser prohibits a l’època, i porta a escena l’obra tal i com la van concebre els seus creadors. La nova versió ressalta aspectes que fins ara havien passat desapercebuts. La música, del compositor valencià Rafael Martínez Valls, barreja magistralment el folklore català, el lirisme verista i certes atmosferes i harmonies wagnerianes que tant havien arrelat en la cultura musical catalana de l’època arran de la reivindicació d’una lírica pròpia iniciada per Enric Morera a principis del segle XX.
Cançó d’amor i de guerra és l’obra més emblemàtica del catàleg de sarsuela catalana, que supera els 350 títols. És una peça ambientada l’any 1793, en un poble de la Catalunya Nord, enmig dels convulsos anys de la revolució francesa i amb una història d’amor com a excusa per reflectir un món en constant canvi.
A principis del segle XXI, l’objectiu de Cia +SARSUELA és renovar el gènere oferint produccions de qualitat de gran nivell musical, que siguin innovadores escènicament, i alhora mantenir-se fidels a l’esperit original de les obres tot acostant-les a la realitat actual.
(Text: Comedia)
