Llega el Mercè Arts de Carrer (MAC), el festival que te acerca, durante los cinco días de fiesta mayor, una gran selección de espectáculos de danza, circo, teatro de calle y gestual, en 7 emblemáticos espacio públicos.
El festival de este año tendrá 3 grandes ejes: Beirut, que será la ciudad invitada; África, con una gran representación de artistas que nos mostrarán las vertiente más tradicionales y modernas de esta rica cultura; y el compromiso social, con espectáculos comprometidos y reivindicativos que nos invita a reflexionar sobre el mundo en que vivimos.
En Teatro Barcelona hemos elaborado una guía práctica para amantes de las artes escénicas con una selección de propuestas gratuitas, que te recomendamos que no te pierdas, y con toda la información que necesitas para vivirlo intensamente:
Parque de la Ciutadella
> La Nit de Beirut · Varios artisteas
Escenari Casacada
Del viernes 20 al lunes 23, de 23h a 02h.
Una gran fiesta nocturna y participativa que recuerda las noches de guerra en el que los habitantes de Beirut se encontraban en la calle para cantar y bailar, creando pequeños oasis de relajación y cultura para celebrar una vida. En esta propuesta artistas de la capital libanesa, junto con artistas catalanes, invitan al público a formar parte de esta gran celebración donde no falta la reflexión y el humor con las actuaciones destacadas del DJ Ziad Nawfal, el actor libanés residente en Barcelona Yucef Zraiby y los bailarines Alexandre Paulikevitch, Bassam Abou Diab y Omar dilata, además de una serie de artistas y colectivos artísticos locales y nacionales. Entre ellos, destaca el proyecto de Assaad Awad que, con su espectacular Urban Phoenix, hace referencia a un fénix que muere y resucita constantemente de sus cenizas, de la misma manera que lo ha hecho un Beirut que ha sido destruido hasta siete veces.
> Issue de secours (Salida de emergencia) · Cie. Adhok
Zona Museo Geología
Sábado 21 y domingo 22, a las 12: 30h y 16: 30h
Fue una de las sensaciones de Fira Tàrrega 2018. La compañía francesa Adhok nos propone una interesante propuesta sobre la belleza. ¿Qué significa envejecer? ¿Qué significa ser viejo? Siete actores entre 60 y 80 años nos ofrecen una pieza poética itinerante de calle, con teatro y danza, que pone en evidencia nuestra percepción de la vejez, los miedos que vehicula y los tesoros que esconde. Una pieza que juega y se integra con el mismo espacio en el que se representa.
Paseo Lluís Companys
> Iron Modvm · Cia. Iron Skulls
Escenario Lluís Companys
Martes, sábado y domingo a las 13:30h y a les 17h
Lunesa les 17h
Hip-hop, danza contemporánea, acrobacias … Todo forma parte del universo de los Iron Skulls, una referencia destacada en las formas más nuevas de las danzas urbanas. En esta edición del MAC presentan un combinado de piezas en el que mostrarán su evolución pero también participarán en una serie de «batallas» con artistas invitados y música en directo. Verá en escena los Tentacle Tribe (Canadá), los B.Dance (Taiwán) o los muy experimentales Losin’FormAlls, enfrentados en Los Moñekos. Puro espectáculo urbano!
Parque de La Trinitat
> Hunters (El Caçador) · Mighty Jambo Trust
Escenario Grada
Sábado 21 y domingo 22, a las 12:30h y a las 19h
Saltos, equilibrios, acrobacias y unas torres humanas que le harán la impresión de que está viendo unos castellers africanos. Son algunas de las muchas habilidades de un circo de Kenia que, ya verán, está lleno de atletas. Esta compañía, con una técnica impecable, le transporta a Kenia para que vivís un rato con los masai, ve cómo se visten y compartir algunos aspectos de la vida de este pueblo africano.
> Amitié · Cie. Nama
Escenario Grada
Sábado 21 y domingo 22, a las 14h y a las 18:15h
También lunes 23, a las 17:15h y martes 24, a las 13:30h y 17:15h en el Escenario Cascada del Parque de la Ciutadella
Teatro, música, danza… Todo forma parte de un espectáculo donde los protagonistas son unos títeres de tamaño gigante, que ha creado la misma compañía, y que cuentan historias ligadas a la tradición popular africana.
El Castillo de Montjuïc
El circo contemporáneo llenará el Castillo de Montjuïc, con propuestas de estilos y estéticas que van desde el teatro físico al malabarismo o el clown. Para este espacio se podrán ver nombres como la clown Alba Sarraute, Toti Toronell o los espectáculos de reconocidos artistas internacionales como los rusos Alexey Ishmaev y Pavel Mayer.
> La Bella Tour · Roi Borrallas i Guillermo Aranzana
Fossado de Sta. Eulàlia
Sábado 21 y domingo 22, a las 13:30h y las 17:15
Una propuesta que mantiene vivo el espíritu del circo de otros tiempos, en que había domadores, mozos de pista y magia por todas partes. Con su caja llena de sorpresas ofrecen un divertido show para todos los públicos.
Antigua Fábrica Damm
> Conseqüències · Cia. Moveo
Antigua Fábrica Damm
Sábado 21 y domingo 22, a las 18:30h y a las 20:30
Premiado en Fira Tàrrega 2017, este espectáculo es un trabajo irónico y alegre que habla sobre el hecho de estar fuera de lugar, desfasado o ir tarde, y sobre las consecuencias que resultan. Un trabajo de teatro físico que enlaza con la danza y tiene en la plasticidad del cuerpo humano el elemento principal.
Palauet Albéniz
> Rutines · Cia. La Puntual
Palauet Albéniz
Sábado 21 y dimarts 24, a las 11:30h, 16h i 19h
Todo un clásico del repertorio del titiritero Eugenio Navarro, Rutines inspira en la tradición popular europea para llevar una vez más ante el público algunos de los personajes más conocidos del repertorio de los títeres. Malic, el aventurero, es el protagonista de esta comedia loca. Y tendrá que enfrentarse a la rebelión de los personajes más diversos. Ven a animarle!
La Llera del Besos
> Payasos Sin Fronteras · Tortell Poltrona, Sabanni, Els Barlou i De Mortimers, Joan Garriga & The Galactic Mariatxis i Peter Punk
Escenario Sarajevo
Martes 24, de 11:00h a 13:30h y de 15:00h a 17:00h y a las 19:00h
La ONG Payasos sin Fronteras celebra 25 años y para celebrarlo llenará de circo este espacio situado a orillas del Río Besos, en el barrio del Bon Pastor. Esta organización ofrece apoyo emocional en forma de sonrisas a la población de zonas afectadas por guerras y catástrofes naturales.
Para el Escenario Sarajevo, bautizado en honor a la ciudad donde comenzó esta ONG, pasarán nombres como Tortell Poltrona, que presentará su espectáculo Post-Clàssic, pero también podrás ver a Sabanni, Els Barlou i De Mortimers, Joan Garriga & The Galàctic Mariatxis y Peter Punk.
Descubre toda la programación de las fiestas de La Mercè 2019 clicando: aquí.
Vas a La Merce en transporte público?
«Underneath» a càrrec de la Lali Ayguadé Compañía
Lali Ayguadé és un dels grans noms de la dansa contemporània, una artista que ha ballat amb monstres de l´escena com Akram Khan i ha col·laborat amb coreògrafs com Roberto Olivan o Hofesh Shechter, però també amb la companyia de circ Baró d´evel. Lali Ayguadé és una de les ballarines catalanes amb més projecció internacional.
La Lali és una de les ballarines que no sol faltar mai en aquest Festival de la Mercè. Cita que intento no perdrem per poc que pugui. I és que la Lali és una ballarina amb un tècnica impecable. Els seus desplaçaments per l’escenari són plens d’energia. És incansable, elegant i àgil . Li agrada investigar al votant de la posició sobre el terra en la dansa: els peus i les cames com a estructures d’equilibri que permeten la resta del cos la lliure expressió.
Ara, amb la complicitat del ballarí Lisard Tranis, Ayguadé ens ofereix la seva creació més nova, una peça amb la qual torna al petit format.
Lisard Tranis és un ballarí de dansa contemporània que, entre altres estudis de dansa, va cursar un post-grau a Anglaterra. La seva flexibilitat i elegància escènica fan d’aquest ballarí una de les figures més admirables de la dansa contemporània actual.
Tots necessitem una guia. Alguna cosa a seguir i admirar. Alguna cosa (o algú) que ens buidi el camí i ens doni una direcció. Que sigui correcte o incorrecte. En la falta de lideratge, ens sentim perduts, caient en cada pas que donem. Però en aquest mateix moment, en la caiguda, és quan les coses comencen a aclarir-se i es pot trobar alguna cosa. Alguna cosa que podria ser molt simple, però que és alguna cosa que anhelem. Underneath ens retorna a la simplicitat de l’abstracte, on el moviment és la nostra força.
Aquest espectacle es va estrenar al XV Festival Deltebre de Dansa.
Valoració: *****
«Concordance» a càrrec de «Colomina Colomé» (Barcelona)
Moviments plens de gràcia i un himne dels setanta per compartir. Tot això, i molta poesia, humor, cançó i dansa és Concordance. És el nou espectacle de carrer, de mitja hora de durada, de l´actor, autor, coreògraf, il·lustrador i guionista Ramón Colomina, Tornasol, i la ballarina i coreògrafa independent Montse Colomé, amb la col·laboració de les joves promeses, Lu Colomina i Marcos Nacar. Un espectacle per a tots els públics que us farà somriure, somiar i sentir.
Divertits, originals, propers i participatius.
Ramon Colomina és ballarí, dibuixant, filòsof i humorista. Amb la Montse Colomé va néixer Colomina i Colomé, ballarins de claqué. Montse Colomé destaca per la seva gran versatilitat en les arts escèniques
Valoració: *** 1/2
«Avec le temps…» a càrrec de la Companyia Claire Ducruex
Zona Museus – Zoologia
No hi ha suficients paraules per descriure quan meravellós és l’espectacle “Avec le temps…”.
A la Claire és una d’aquelles artistes que et roba el cor des del primer cop que la veus. El seu somriure, la seva delicadesa, la seva poesia escènica, les seves abraçades, la música que l’acompanya,…, tot, absolutament tot resulta en ella màgic i meravellós.
Un ballarí i coreògraf que és tot un referent de la creació contemporània i una ballarina amb un estil personal i ple de poesia tornen a col·laborar plegats en un espectacle que posa sota el focus la discapacitat visual. I és que el personatge de la Claire ja no s´hi veu i ha d´aprendre els camins i les rutines des de zero. Ell, però, l´empenyerà amb afecte per tal que torni a viure intensament.
Ella és cega des de fa poc. Ha de fer front a les pors i redescobrir la quotidianitat. Ell recorre a l’enginy i la tendresa per animar-la. La porta a un lloc conegut: el mateix banc on havia ballat el seu primer solo de dansa (De paseo, 2004), i un dels elements habituals dels espectacles de Claire Ducreux.
Retornar a aquest primer solo quinze anys després. Retornar a un paisatge essencial, emocional, a un moment de vida apassionant, però amb una altra energia, i amb la companyia de Toni Mira, i amb limitacions físiques que no s’intenten camuflar. L’honestedat amb el pas del temps i les transformacions del cos també poden obrir nous camins creatius.
Ella procura avançar en aquest món a cegues. La innocència d’aquell 2004 ha deixat pas a la vulnerabilitat. Però el plaer de ballar, d’actuar i de compartir segueixen intactes. Dansa, teatre visual, poesia i humor en un entranyable viatge a cegues.
Valoració: *****
«Pare meu» a càrrec d’Anthony Kmeid
Escenari Til·lers
Anthony Kmeid, libanès nascut a Xipre el 1989, on la seva família es va refugiar fugint de la guerra civil. Los papeles és la seva primera obra de teatre corporal –pràcticament tota la seva actuació, tret d’alguna escena que parla en castellà, és així- que investiga la fusió entre teatre i cinematografia.
Anthony Kmeid (nascut a Xipre el 1989) és un artista libanès resident a Barcelona.
En “Pare meu” recrea en escena la figura del seu propi pare, un libanès fort i valent, un home de guerra, orgullós, que manté la tradició dels seus avantpassats i viu del comerç al port de Beirut. Kmeid el retrata a còpia d´imatges, text i el seu propi cos, un vehicle d´expressió que li servirà per parlar-nos de què implica la masculinitat al Líban d´avui.
Es tracta d’un muntatge de teatre físic amb text i visuals carregat de sentiment.
Valoració: ****
«Mouhawala Oula (First Try)» a càrrec d’Alexandre Paulikevitch
Escenari Til·lers
Alexandre Paulikevitch: Mouhawala Oula (First Try) (Beirut)
Performance
Després d´estudiar teatre i dansa a París, aquest artista excepcional va tornar a la seva ciutat, Beirut, per fer allò que pocs s´atrevirien a fer: qüestionar els estereotips de gènere. Ell ho fa ballant (un acte que, en el seu cas, esdevé polític) peces com aquest solo que va ser el seu debut coreogràfic (el títol vol dir «Primer intent»). És un bon exemple de baladi, un estil de dansa procedent de la cultura popular egípcia que originalment ballaven les dones del camp. Alexandre Paulikevitch s’acompanya de la violinista i compositora Layale Chaker.
Paulikevitch és un dels pocs ballarins àrabs masculins conegut per la seva feina provocativa. La seva manera de pensar , i els problemes socials, els aborda a través del seu art. Ha creat espais de reflexió sobre la dansa del Pròxim Orient a través de la seva tasca de coreògraf, professor i intèrpret».
Paulikevitch va néixer al Líban on va créixer a un conservador barri cristià de Beirut. Va abraçar la seva sexualitat des de primer moment. Va parlar als seus amics i familiars de la seva homosexualitat als 16 anys.
Tot i que Beirut és un país relativament progressista al Pròxim Orient, l’homosexualitat encara no s’ha despenalitzat al Líban. Com a masculí amb una conducta femenina, sovint és l’objectiu de les crítiques despectives de la gent.
«Mouhawala Oula» (àrab per a «First Try») va ser el seu debut en solitari a Beirut (2009). Amb aquest espectacle comença a desafiar els estereotips de gènere.
Mouhawala Oula (Primer acte) és una obra que explora la tensió entre el desig i l’apropament més conceptual i experimental de la dansa. L’artista aconsegueix, mantenir la relació de plaer dels ballarins amb la sexualitat i la sensualitat, traslladant la dansa oriental cap a nous territoris inexplorats. L’obra revisa els moviments del baladi a través de conceptes específics de la dansa contemporània: les línies, la inspiració, el flow. La tècnica es converteix en una eina que desconstrueix el manierisme de la dansa oriental la qual acostuma a amagar un sistema “generalitzat”.
Valoració: ****
«Halab» a càrrec de la Companyia Sol Picó
Espectacle de dansa.
La ciutat d´Alep, a Síria, rebia antigament el nom de Halab, d´aquí el títol d´un espectacle amb un primera part itinerant.
Es tractava de seguir als ballarins i ballarines que hi participen, que mitjançant el llenguatge del moviment retrien un tribut a les persones refugiades, potser sirianes, que s´han deixat la vida al Mediterrani quan escapaven de la guerra.
Un muntatge auster i impactant, signat per Sol Picó, una de les coreògrafes més conegudes del país.
Valoració: *****
“Laberint de residus plàstics” de Luzinterruptus ( Pg. Til·lers)
Un col·lectiu anònim parteix dels plàstics per tal de crear un projecte artístic de grans dimensions i amb missatge. I és que això és un laberint gegantí creat amb les ampolles i altres plàstics que consumim de manera desmesurada.
MAC FESTIVAL 2019
Cada any intento no perdrem el MAC FESTIVAL, la gran festa de les arts de carrer que es fa a Barcelona per la Mercè. En són molts els espais on s’hi pot veure una gran diversitat d’espectacles, el Parc de la Ciutadella, el Passeig Lluís Companys, Castell de Montjuïc, Llera del Besòs, l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, Palauet Albéniz,… Dansa, teatre de carrer, concerts, instal·lacions, artistes de casa i altres convidats d’altres parts del món, omplen Barcelona d’art i festa. 122 companyies nacionals i 27 d’internacionals. Funcions previstes 430.
Enguany els convidats són artistes de Beirut, una ciutat moltes vegades assotada per la guerra, però sempre decidida a seguir ocupant un lloc de privilegi en el món de la creació.
De tots els espais possibles on anar, normalment solo triar el Parc de la Ciutadella.
De tots els espectacles programats, tan sols en vaig poder veure uns vuit.