La Marató de Nova York tornarà a córrer a l’escenari de l’Aquitània Teatre, a partir del 23 de gener, 10 anys després de la seva estrena a Barcelona. El text d’Edoardo Erba, dirigit per Juan Carlos Martel (actual director del Teatre Lliure), és una producció de Sala Trono, que després de 10 anys, torna a la cartellera amb el mateix repartiment: Joan Negrié i Albert Triola.
«Molts espectadors i professionals del sector ens havien preguntat si tornaríem algun dia«, comenta Negrié, qui no va dubtar en proposar-ho al seu company de viatge, Albert Triola: «Quan el Joan em va proposar recuperar l’obra, em vaig espantar una mica: seríem capaços d’afrontar el repte? Tenia tan bon record que no ho vaig dubtar«, explica l’actor: «Els reptes ens van molt bé als actors i jo tenia la necessitat de sentir que sóc capaç de tornar-ho a fer«.
«És una obra que ens estimem molt i ha estat fàcil recuperar els personatges. Els teníem interioritzats i és curiós veure com de cop la memòria desperta tot el que teniem dins nostre adormit«, comenta Triola. Els dos actor, que ja van interpretar als personatges fa 10 anys, emprenen aquesta nova temporada amb la maduresa professional que abans no tenien: «L’obra ja no és una aventura, és una funció que demana un rigor i una disciplina màxima«, explica Negrié.
El repte: interpretar i córrer durant una hora
La Marató de Nova York explica la història de dos amics que entrenen per a córrer la popular marató americana, dos personatges amb dos visions de la vida contraposades: «L’espectacle és una metàfora de la vida i planteja moltes qüestions als actors i al públic: Què fem aquí? Cap on anem? Per què correm? Per què no parem?«, diu Triola. Per Negrié l’obra presenta «dos personatges amb dues maneres diferents d’aconseguir els seus objectius a la vida: un els vol aconseguir sigui com sigui i l’altre es pren les coses amb més calma i sense córrer«.
L’obra suposa també un doble repte per als actors: físic i escènic o interpretar i córrer a la vegada durant tota una hora per una carretera sembrada d’enigmes fins a arribar a un sorprenent final: «És una obra aparentment senzilla, però que acaba conduint a l’espectador cap a un lloc apassionant«, explica Triola, i afegeix: «Físicament el repte és majúscul i, no només ens hem de posar en forma, també hem de vigilar de fer-nos mal, ja que no correm sinó que simulem fer-ho«. «El desgast físic és molt gran i el repte interpretatiu recau en que l’espectador no noti el nostre cansament«, conclou Negrié.
Més info i entrades a:
Gran treball dels actors que es passen 1h corrent sense deixar d’interpretar!