‘La importància de ser Frank’ al Poliorama

Redacció

Després del gran èxit la passada primavera al TNC, exhaurint totes les localitats, fins i tot, abans d’estrenar-se, La importància de ser Frank torna als escenaris, aquesta vegada, al Teatre Poliorama. D’aquesta manera, l’espectacle dirigit per David Selvas i protagonitzat per David Verdaguer i Jaume Madaula (en substitució de Miki Esparbé) inicia una segona vida més enllà del Teatre Nacional i en paral·lel al Grec, ja que no forma part de la programació del festival.

El muntatge adapta el famós text d’Òscar Wilde, respectant el seu esperit original, però dotant-lo d’una màgia especial. “Hem decidit fer una adaptació en el terreny de la faula, en el to de les pel·lícules de Wes Anderson o musicals com La la land”, ens va explicar David Selvas en la presentació. “És elegant, d’època i anglosaxó però, alhora, atemporal i contemporani”, afegeix Madaula, que s’ha mostrat “eufòric” amb la oportunitat d’entrar com a protagonista en aquesta nova etapa del projecte.

El text és, probablement, un dels retrats més àcids i divertits que s’han fet mai sobre la hipocresia social. En paraules del mateix Madaula, la companyia s’ho pren com una comèdia “d’humor sarcàstic, crític, empoderat, llunàtic, surrealista i molt humà”. David Selvas s’ha encarregat de fer l’adaptació, juntament amb Cristina Genebat qui ha fet també la traducció.

La proposta té vuit temes musicals originals que Paula Jornet ha composat expressament per l’ocasió. Segons Selvas, “teníem clar que no ens volíem fer els anglesos. Ells tenen la seva manera de ser i nosaltres, la nostra. Hem buscat un to més mediterrani, on els personatges es toquen i són passionals”.

La importància de ser Frank parla de la hipocresia però també de la llibertat. Una hipocresia que, en certa manera, va ser premonitòria del futur de l’autor. “Tots els personatges en aquesta peça són, en realitat, Oscar Wilde”, apunta Genebat.

L’obra va suposar el retorn de La Brutal al Teatre Nacional de Catalunya i, ara, continua el seu reeixit camí amb el qual tot l’equip s’ha mostrat ben satisfet. Al costat dels dos protagonistes, completen el repartiment Laura Conejero, Mia Esteve, Paula Malia, Norbert Martínez i la mateixa Paula Jornet.

Com diu Selvas en el programa de mà: “Wilde va escriure un giny perfecte ple de saviesa dramatúrgica i d’intel·ligència vital. Amb les seves rèpliques desacomplexades fa que la veritat exploti a la cara dels espectadors que se senten constantment interpel·lats”.

Escrito por
Artículos relacionados
'Un sublime error': retrato de una amistad

'Un sublime error': retrato de una amistad

Un sublime error es un espectáculo sobre la amistad, la felicidad y el duelo. Un proyecto artístico que dibuja sonrisas y nace de la confianza otorgada por treinta años de […]

Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario
¡Enlace copiado!