Gairebé 70 artistes a l’escenari del Teatre Tívoli entre músics, cor, ballarins i cantants. La reinterpretació del Carmina Burana de La Fura dels Baus arriba a Barcelona després de girar per diverses ciutats d’Europa, Àsia i Sud-amèrica, on ja l’han vist prop de 130.000 espectadors, i amb una nova versió ensemble que ja ha cridat l’atenció de nombrosos programadors internacionals. L’òpera de Carl Orff, dirigida per Carlus Padrissa, es podrà veure en cinc funcions, del 10 al 13 de març.
«L’òpera està carregada de futur, no pararem fins que es renovi i arribi al gran públic» diu amb l’entusiasme que el caracteritza Carlus Padrissa, director del muntatge i un dels directors artístics de La Fura dels Baus. Ells estan disposat a anar-lo a buscar on calgui i aconseguir enamorar «fins i tot aquells qui creuen de vorera quan passen pel Liceu». «Carmina Burana és l’òpera perfecta per iniciar-se: curta, intensa i vital. T’encomana la lluita de l’ésser humà per tirar endavant, per fer-nos més forts i que la vida funcioni. A més, s’hi pot sentir el millor orgasme que s’ha composat mai: una ària espectacular que canta la soprano Amparo Navarro«.
Els seus seguidors hi reconeixeran el llenguatge i l’estètica ‘furera’ en un espectacle total on la música, els audiovisuals i el text comparteixen sense distincions l’escenari. Aquest cop, a més, amb l’atractiu afegit de la proximitat. «El Tívoli ens permet –a diferència dels auditoris i amfiteatres amb capacitat per a milers de persones– envoltar el públic, apropar-lo, i que no es perdi la força», explica Padrissa, que a més ja ha deixat clar que els espectadors podran tenir el mòbil encès (en silenci), fer fotografies i fins i tot retransmetre l’espectacle a través de Periscope perquè «res pot substituir la força del directe».
El Carmina Burana original, que Carl Orff faria servir en la seva composició, és una col·lecció de poemes dels segles XII i XIII escrits pels goliards, els monjos que havien penjat els hàbits i es dedicaven a cantar poemes en llatí o llengües vulgars. En aquests poemes s’exalça el plaer per viure i l’interès pels plaers terrenals, per l’amor carnal i pel gaudi de la natura, sempre amb una mirada crítica i satírica cap als estaments socials i eclesiàstics de l’època. Tota la peça, doncs, és d’una eufòria generalitzada, amb «només alguns moments de calma entre la tempesta».
«Són textos festius i fins i tot orgiàstics, amb el que això té d’espiritual», assegura el director musical de l’espectacle, Josep Vicent, que estrena una nova adaptació del llibret que dóna un gran protagonisme a la percussió i la flauta, a més del contrabaix i la celesta, que acompanyen els dos tradicionals pianos de l’original de Carl Orff.
Vicent està convençut que «La Fura té la clau per portar l’òpera a un nou món». Ell dirigeix deu músics joves que, a més dels 40 membres del cor de la Polifònica de Puig-Reig, acompanyen «amb força i energia» aquesta peça on tots són parts del total: «aquí no hi ha diferències, ni fossat, treballem tots junts, de manera completament horitzontal».
La Fura dels Baus va estrenar Carmina Burana el 2009 i es va poder veure a l’Auditori, en aquell cas amb fins a 150 persones dalt de l’escenari. Després d’aquesta gira, que ha convertit la peça no només en la més representada, sinó també en l’espectacle més vist de la companyia, ara arriba en un nou format que ja «ha aixecat l’interès de nombrosos programadors internacionals». I és que el seu productor, Francesc Prat, està convençut que «això només ha fet que començar». Carlus Padrissa, però, té clar el proper objectiu: «volem fer una òpera on el públic sigui dalt de l’escenari i s’hi pugui moure, i ho aconseguirem».
Fotografies: La Fura dels Baus
