La companyia La Calòrica recupera al Teatre Borràs l’espectacle que va suposar el seu debut, després d’11 anys de trajectòria, al Teatre Nacional de Catalunya. Aquest nadal gaudeix de De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, una sàtira sobre el canvi climàtic amb el seu equip habitual d’actors Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol i col·laboració especial de l’actriu Mònica López.
L’espectacle, escrit per Joan Yago i dirigit per Israel Solà, ens situa en una doble situació: d’una banda, un congrés de negacionistes amb el problema i, de l’altra basada en fets reals, una reunió de veïns que han de solucionar l’embossament d’una canonada que ha acabat rebentant un dels lavabos d’una comunitat que ens evocarà al mític film d’Àlex de la Iglesia. “És un espectacle col·lectiu que fa temps que volíem fer«, explica el director: «Totes les lluites del món acaben confluint d’alguna manera en el canvi climàtic: capitalisme, populisme, emprenedoria…«. Totes dues parts queden dividides per un monòleg que interpreta l’actriu Mònica López.
De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda reflexiona sobre el tema amb una doble visió: una de més global que evidencia les motivacions dels moviments negacionistes; i una altra de més local, propera i contradictòria, i que podria estar protagonitzada per nosaltres mateixos: «No tolerem el masclisme, l’homofòbia o el racisme, però sí que permetem que hi hagi empreses que continuïn contaminant«, comenta l’autor de l’obra.
Segons la companyia, la peça és una «auca biologista«, que sense voler adoctrinar, parlar de la crisi mediambiental des d’un punt de vista «crític i incisiu«, però també des de l’humor.
Més informació, imatges i entrades a:
«Divertimento» molt de l’estil d’aquesta companyia, amb el seu habitual llenguatge fresc, espontani, desenfadat, que busca sempre donar un gir humorístic als diàlegs i a la interpretació. De fet, en alguns moments, semblava que estiguéssim veient a uns bons hereus de la Cubana, en una obra de format més petit però igual d’histriònica i cridanera que les dels de Sitges.
Bons desdoblaments de personatges, portats a l’extrem en alguns dels “actes” en que es divideix l’obra, el que li dóna un ritme molt viu, que fa que l’hora i 50 minuts de durada passi rapidíssima, malgrat el fil argumental de l’obra no té ni solta ni volta.
Menció especial mereix la interpretació de Marc Rius del capellà que intervé en un debat sobre el canvi climàtic; senzillament magistral.
Si l’obra pretén que es reflexioni sobre el problema mediambiental que ens cau a sobre, potser no ho aconseguiran, però sí que et fan passar una molt bona estona en el teatre.