Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I torna a la cartellera barcelonina, després d’exhaurir entrades fa dues temporades Teatre Lliure. La companyia La Calòrica es reuneix de nou, ara al teatre de La Biblioteca de Catalunya, per recuperar en aquest nou muntatge l’esperit irreverent de la companyia després d’un decenni de produccions amb èxits com L’Editto Bulgaro (2012), el multipremiat Fairfly (2017) o Els ocells (2018).
Israel Solà dirigeix aquesta sàtira grotesca en vers lliure sobre com és de ridícul voler aferrar-se al poder, que critica la megalomania que genera. «Ens fa molta il·lusió haver recuperat a tot el repartiment original i ha sigut molt interessant tornar-nos a enfrontar a un projecte ja fet i, per tant, als nostres fantasmes. És la primera vegada que ho fem, això. Al principi, vam començar per trencar-ho tot per, finalment, descobrir que hi havia moltes coses que estaven molt bé ja en el seu moment«, ha explicat.
Segons Joan Yago, que signa la dramatúrgia, «amb aquest espectacle vam trobar una idea de to, un humor amb el qual ens identifiquem. Després, amb L’Editto Bulgaro, vam trobar la línia política. Per tant, ara, amb perspectiva, hem intentat afinar en l’obra les pinzellades polítiques que ja existien però no estaven del tot concretades als diàlegs«.
El repartiment format per Aitor Galisteo-Rocher, Xavi Francés, Esther López, Marc Rius, Carla Rovira i Júlia Truyol posa en escena la història del darrer dia de vida de la reina Isabel I La Catòlica i el seu intent desesperat per fer del regne d’Espanya un imperi immutable i etern, tot i no tenir un successor clar. Dins la cort castellana, o més ben dit, des del seu llit de mort, la reina i el seu marit Ferran el Catòlic esperen l’arribada de la seva filla Joana la Boja i el marit d’aquesta, Felip el Bell, per dissenyar el futur de l’imperi. «L’espectacle narra els intents de la reina i de tota la cort per no veure que l’imperi s’ensorra«, ha explicat Israel Solà. «L’espectacle és una metàfora: la reina, mare primigènia de la hispanitat i gran emperadriu de la cristiandat, mor d’un càncer d’úter, com morirà també l’Imperi, que neix ja malalt per no tenir cap hereu capaç d’assegurar-ne la permanència«, ha afegit.
Del text, el dramaturg Joan Yago n’ha destacat sobretot el to greu i seriós, amb un punt de patetisme que tendeix al ridícul i al grotesc. Un to que es referma amb l’escenografia de l’espectacle «pensada com un retaule que es desplega, al centre del qual hi ha un llit de dimensions exagerades, grandiloqüents, on es menja, es folla i es decideixen els assumptes importants del regne«, ha explicat Albert Pascual, l’escenògraf. El text, escrit en vers i en el castellà de l’època, també suma capes a la sàtira desplegada.
«És un muntatge nou amb un text adaptat a l’època actual; han passat deu anys i no podíem obviar els esdeveniments polítics ni socials ocorreguts des de llavors«, ha afegit Joan Yago. «Ha estat molt interessant permetre’s el luxe de provar coses noves, però amb el repte de no desvirtuar la peça original«, han conclòs, finalment, director i dramaturg.
