publicidad

Julio Manrique aposta per una versió molt actual de ‘Les tres germanes’

Rubén Garcia Espelta

El Teatre Lliure proposa, fins al 17 de gener, una nova mirada de l’obra Les tres germanes d’Anton Txèkhov, en una adaptació feta per Julio Manrique, Marc Artigau i Cristina Genebat.

L’obra, que compta amb un repartiment encapçalat per la mateixa Genebat amb María Rodríguez i Elena Tarrats, fa un retrat d’una aristocràcia enclaustrada en un món decadent incapaç d’afrontar canvis i que està a punt de ser substituïda per l’emergent burgesia.

Les tres protagonistes s’han quedat sense pare i, en paraules de Julio Manrique, «aquest fantasma ho impregna tot, elles viuen en una ciutat petita, gris, avorrida, i no deixen de dir-se que volen marxar a Moscou, sortir d’on estan, buscar el territori de la seva infància, idíl·lic, de felicitat«.

La nova versió, tot i que és fidel a l’estructura i essència del text original, proposa, per una banda, una nova visió més moderna, protagonitzada per dones d’avui amb inquietuds, reptes i canvis actuals com el canvi climàtic. «Hem preservat l’ànima de l’obra però han canviat les formes«, comenta el director, i afegeix: «Les preguntes que planteja l’obra estan vigents: ¿què quedarà de nosaltres? ¿Què estem fent bé i què no? ¿Quin món deixarem?«.

Les tres germanes compta amb una espectacular escenografia dissenyada per Lluc Castells: uns murs de vidre que separen el pati de butaques de l’escenari i que emulen la gran i claustrofòbica bombolla on viuen els personatges i de la qual no en saben com escapar. «Els personatges són com hàmsters. Viuen en una presó infinita. Es moren per escapar però no són capaços de trobar la sortida«, explica el director. L’actor Ivan Benet continua: «Veurem les misèries d’una família que, en el fons, són les misèries de tots nosaltres. Al cap i a la fi, ¿qui pot presumir avui de portar la vida que somiava? ¿Qui és plenament feliç? Desgraciadament, tots perseguim el que no tenim«.

Completen el repartiment Lluís Soler, Ivan Benet, Carme Fortuny, Mireia Aixalà, Marc Rius, Joan Amargós i Jordi Rico.

Més informació i entrades:

Escrito por

Periodista y gestor cultural. Responsable de contenidos editoriales de TeatreBarcelona.com. Ha trabajo en medios como Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya, La Xarxa, Ràdio 4 o Rac1.

Artículos relacionados
Reescriure la ira amb veu pròpia

Reescriure la ira amb veu pròpia

Cuando en 1956 se estrenó en Londres Look Back in Anger (Amb la ràbia al cos), muchos espectadores se sintieron sacudidos —y no solo por ver una tabla de planchar […]

El olfato de Sagarra

El olfato de Sagarra

El poeta Josep Maria de Sagarra tenía un olfato muy fino, tanto en la forma como en el fondo de su teatro. Según Xavier Albertí, que prepara La corona d’espines […]

Quan arriba el fred, elPetit teixeix

Quan arriba el fred, elPetit teixeix

Preparad las agendas, los sentidos y la curiosidad, porque este noviembre vuelve el Festival elPetit, que del 15 al 30 de noviembre invita a mirar el mundo con ojos de […]

Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario
¿Ya estás registrado?
O
¿Todavía no te has registrado?
Crear una cuenta gratis