L’infern és el matrimoni a ‘Dansa de mort’

Redacció

Dansa de mort, d’August Strindberg s’estrena per primer cop a Barcelona amb direcció de Jordi Casanovas, que també n’ha fet l’adaptació i la traducció. Mercè Arànega, Lluís Soler i Carles Martínez en són els protagonistes.

«S’ha fet arreu del món amb grans repartiments. És inquietant, juga amb el suspens i té una estructura molt sòlida». Jordi Casanovas no entén, doncs, com encara no s’havia representat als escenaris catalans. Sí que es va poder veure a Madrid, en canvi, l’any 2011, sota el títol de Danza Macabra, interpretada per Mercè Sampietro i José Sacristan.

Dansa de mort explica la història d’un matrimoni (Lluís Soler, Mercè Arànega) que celebra les seves bodes de plata en una infeliç monotonia, trencada arran de la visita d’un amic (Carles Martínez). Casanovas, que n’ha fet l’adaptació i la dramatúrgia, ha situat l’acció als anys 80 «per tal d’incidir en la Llei del Divorci que va aprovar Adolfo Suárez l’any 1981».

«Strindberg considerava que el matrimoni era l’infern», explica Martínez. No és d’estranyar, doncs, que l’obra sigui una «comèdia negríssima». I és que, a més, la parella porta 25 anys de casats. «Són una parella molt contaminada i perversa -explica Lluís Soler-. A més, s’ha de tenir en compte que ell és militar».

En un inici, l’amic és una mena d’àngel, una via d’escapament per al matrimoni. Però poc a poc s’anirà convertint en el punt de mira de les acusacions de la parella, el culpable de la seva desgràcia. Casanovas admet que «la història té un punt de claustrofòbia» i una profunditat inquietant “molt hithcockiana”, a més de ressonàncies bíbliques. Segons Martínez, transmet la sensació “de l’arribada de la fi del món”.

Escrito por
Artículos relacionados
El horror de explorar quiénes somos

El horror de explorar quiénes somos

Una casa y la persona que la habita. Un dúo que, metafóricamente, tiene características similares, según el creador Pablo Molina. “La casa me sirve como metáfora del espacio mental del […]

Máscaras que hablan

Máscaras que hablan

Del 23 al 27 de julio, el Teatre Condal acoge Forever, el nuevo espectáculo de Kulunka Teatro dentro del Festival Grec. Tras el éxito internacional de André y Dorine y […]

Los monstruos y los miedos de Josep Maria Miró

Los monstruos y los miedos de Josep Maria Miró

El miedo es una de las principales obsesiones de la dramaturgia de Josep Maria Miró. En El principi d’Arquimedes, la sospecha de un posible abuso infantil despliega las inquietudes de […]

Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario
¡Enlace copiado!