Quan pensem en Vincent Van Gogh, sovint ens vénen al cap els seus gira-sols vibrants, els seus cels en espiral o els autoretrats d’una mirada inquieta i profunda. Però darrere dels seus colors vius i traços intensos hi ha una vida marcada per la passió i la desesperació, per la lluita de comunicar el que sentia amb el cor i les mans. En aquesta entrevista, el director i dramaturg Ignasi Vidal ens convida a submergir-nos en aquesta complexa dimensió emocional a través de Forever Van Gogh, un espectacle que transcendeix els límits de l’art visual per donar vida als quadres del geni neerlandès. Combinant teatre, dansa, música i tecnologi audiovisual, l’obra s’endinsa en els aspectes més íntims de Van Gogh, des de la seva correspondència amb el seu germà Theo fins a la seva profunda comprensió de l’art i la literatura. L’espectacle fa temporada al Teatre Apolo del 3 al 20 d’octubre.
Teatre Barcelona: Què trobarà l’espectador a Forever Van Gogh?
Ignasi Vidal: Un espectacle envolvent. Els recursos tècnics, relacionats amb la imatge i el vídeo, fan que l’espectador se senti dins del món del pintor. El públic es trobarà amb la part més emocional d’aquest personatge. És una història centrada en la vida de Van Gogh, en el perquè pintava com pintava i en el motiu pel qual va desenvolupar la seva carrera d’aquesta manera. Sempre des d’un punt de vista emocional.
Ets el director del muntatge i també has creat el guió. Com va ser el procés d’escriptura?
Va ser força intens. Em vaig basar en les cartes que ell va escriure al seu germà, que estan recollides al llibre Cartes a Theo. En aquesta correspondència em va semblar que hi havia l’essència del que ell volia explicar, ja que són els fets expressats de primera mà per l’autor.
Què va ser el que més et va sorprendre de Vincent Van Gogh durant el procés d’investigació?
És innegable que era una persona amb una sensibilitat molt desenvolupada. El que més em va sorprendre d’ell mentre em documentava va ser la seva qualitat literària; escrivia com un autor literari —d’aquests casos n’hi ha uns quants a la història, pintors que escriuen molt bé, com ara Salvador Dalí, que té unes memòries molt divertides—. També em va impressionar el vast coneixement que tenia de les arts, no només de la pintura sinó també de la literatura i de la música. Coneixia molt bé els textos clàssics i els dels seus contemporanis.
Com vas plasmar la seva essència en les diferents disciplines que engloben l’espectacle?
Gràcies al treball en equip. Ha estat possible gràcies a la unió de persones que hem estat en la recerca del personatge i de com explicar la història. En tota posada en escena, hi ha una part en què t’has d’allunyar una mica del text i veure què explicaràs més enllà d’ell. Ha estat un treball en grup i m’ha donat la possibilitat de veure-ho des de diferents òptiques i angles.
Descobrirà l’espectador alguna cosa nova sobre l’artista?
Depèn dels coneixements que tingui sobre la vida del pintor. Hi ha aspectes personals que són poc coneguts i que apareixen a l’espectacle, alguns de molt sorprenents. El que sí que sé, més enllà de descobrir qüestions biogràfiques, és que el públic trobarà un espectacle carregat d’emocionalitat, de molta víscera. Perquè així era Van Gogh.
«Vull tocar la gent amb el meu art. Vull que ells diguin ‘ell sent profundament, ell sent amb tendresa’» Vincent Van Gogh
Explica’ns sobre els recursos tecnològics que heu utilitzat en aquest muntatge.
S’ha utilitzat intel·ligència artificial per recrear diferents espais escènics i per a les projeccions. Això ens ha permès anar més enllà dels quadres pintats, concebre espais més amplis amb el mateix estil de les pintures, una cosa fascinant perquè ens ha obert moltes possibilitats per explicar aquesta història.
Quines dues emocions defineixen aquest espectacle?
N’hi ha una que està clara, que és la passió. L’altra diria que és la confusió, una constant en el muntatge. La confusió de l’època en què li va tocar viure i dels seus sentiments, en veure’s incapacitat d’arribar fàcilment al públic del seu temps. Per això establim dues línies paral·leles d’acció: la vida de Van Gogh i el moment pòstum, en el viatge d’un quadre.
Més informació, imatges i entrades a:
