Les vacances d’Ovidi Montllor ja fa 20 anys que duren. Amics, companys, artistes, cantants i pallassos s’han unit per celebrar-ho. També s’hi ha sumat el Mercat de les Flors, que acull la companyia alcoiana La Dependent i el seu Homenatge a T.
Em creureu mort / Jo no hauré mort / Faré vacances!
«Ovidi Montllor representa en carn viva el compromís amb el seu poble i amb la seua cultura i llengua però també representa el seu compromís amb els treballadors i la llibertat. Oblidar Ovidi és buidar de sentit, una per una, aquestes paraules» escrivia Feliu Ventura. El 10 de març farà vint anys que l’actor i cantautor d’Alcoi se’n va anar de vacances amb només 53 anys. I com diu el cantautor de Xàtiva, «el trobem a faltar». Segurament com més anys passen, més ens n’adonem del buit que va deixar el cantactor al País Valencià i arreu dels Països Catalans. «Ovidi era un xiquet que, tot i que era molt estimat, no va marcar gaire forat mentre era viu», explica l’escriptora Isabel Clara-Simó, «però en canvi, un cop mort va provocar un fenomen estrany, es va convertir en tot un referent». Durant tot aquest temps molts grups joves l’han recuperat i reivindicat, però és ara, vint anys després de la seva marxa i per iniciativa de la societat civil, que s’està estenent la voluntat d’homenatjar-lo. Des de l’Any Ovidi que impulsa l’Ajuntament d’Alcoi, a les activitats de l’Odeon de Canet, on Ovidi passava molts estius, passant pel Festival BarnaSants, que enguany celebra el 20è aniversari i dedica part de la seva programació a l’alcoià. La filla d’Ovidi, Jana Montllor, també prepara el recital El(s) poeta d’Ovidi amb Mercè Sampietro i gràcies al micromecenatge Eduard Fernández encarnarà el d’Alcoi a Ovidi. El making off de la pel·lícula que mai es va fer. I encara més. El músic valencià Borja Penalba s’ha aliat amb el poeta David Caño i el periodista i diputat de la CUP David Fernàndez per fer girar arreu del territori l’espectacle Ovidi³. Un temps, una estona, on volen recordar com el cantautor els continua «emparant, aixoplugant i protegint, a cada passa i a cada contradicció».
Ara de gran comprenc / tot el que per tu sent / i et llence un homenatge / als quatre vents.
Un dels actes més especials serà segurament l’Homenatge a T que, en el marc del BarnaSants, presenta a la Sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors la companyia alcoiana La Dependent. No només perquè es representarà el 10 de març, el dia exacte en què Ovidi va marxar, sinó perquè «resumeix perfectament el que era Ovidi: poètica i revolta amb una gran categoria textual i representativa», elogia Clara-Simó, que fins i tot considera que «aquesta obra podria funcionar durant segles, com el Tirant lo Blanc, perquè Ovidi ja no només és un referent, sinó un mite». Homenatge a T parteix de la cançó «Homenatge a Teresa» per parlar de guerra, dels bombardejos, d’Alcoi, de marginació i un món complex mitjançant la fusió de la música, les imatges i el text. «És fascinant que ja als primers anys de la seva carrera agafés un personatge pintoresc com Teresa Mora, ‘la loca’, i el convertís en universal», diu Jordi Botella, autor de l’obra. Però «aquí T no és només Teresa, és també Ovidi i totes les persones en situació de greuge que van haver de fer front a la mediocritat, la repressió i la guerra». Un homenatge «a totes les persones lliures i imaginatives» perquè, segons el director del BarnaSants, Pere Camps, «la que estava desequilibrada no era Teresa, sinó els que van guanyar la guerra i els seus hereus. Els mateixos que ara menystenen la figura d’Ovidi i no volen que se’l reivindiqui».
Jo sóc fill de família molt humil / Tan humil que d’una cortina vella / Una samarreta em feren: vermella.
I com que aquí el que ens ocupa és el teatre, volem recordar l’Ovidi actor, autor i director perquè, a més, tot i que avui es recordin més les seves cançons que les seves pel·lícules o obres, Ovidi va iniciar-se en la interpretació. Va ser a Alcoi, amb La Cassola, on va començar fent d’apuntador i va acabar de protagonista a El hombre de la flor en la boca (1961). Poc després, ja Barcelona, va formar part de companyies com el Grup de Teatre Independent amb Francesc Nel·lo i Fabià Puigserver al capdavant, de Teatre Experimental Català o el Grup Gogo. Durant aquella època va treballar amb el també compromès (i enyorat) Alfred Lucchetti, Maria Antònia Oliver, Josep Maria Benet, Joan Oller o Ventura Pons, i més tard va formar part de les companyies d’Adrià Gual i del Centre Dramàtic Nacional, on va treballar sota la direcció de Lluís Pasqual. Va ser amb la companyia Núria Espert, però, amb qui va rebre una de les millors crítiques quan el 1968 va interpretar Amics i coneguts (varietats per a gent d’ordre), basada en textos de Víctor Català, Salvador Espriu, Pere Quart, Josep Maria de Sagarra, Jacint Verdaguer i també d’ell mateix. També va participar en obres de teatre infantil, com La comèdia de l’olla i La terra es belluga, i obres com Auschwitz, La rampa de la mort (Peter Weis), El retaule del flautista (Emili Teixidor), Ronda de mort a Sinera (Ricard Salvat) o De part de qui? (Joan Barril). En total, una trentena de muntatges teatrals com a actor, però també com a director, sobretot al final de la seva carrera, quan ja no podia cantar per culpa del càncer que patia.
Us deixem amb el vídeo del programa Àngel Casas Show de TV3 on Alfred Luchetti i Ovidi Montllor presentaven Fleca Rigol, digueu?, on s’hi pot veure un petit fragment.
Text: Mercè Rubià
