El Gran Teatre del Liceu reunirà per primera vegada dues de les figures més rellevants de la lírica internacional, el director d’orquestra veneçolà Gustavo Dudamel i la soprano Rachel Willis-Sørensen. Serà l’1 i 4 de octubre de 2020 amb la primera òpera en versió concert de la temporada 2020/21, Il trovatore de Verdi, que també comptarà en el seu repartiment amb les magnífiques veus de Ludovic Tézier, Yusif Eyvazov i Okka von der Damerau.
Escena de Il trovatore de Verdi amb Anna Netrebko i Yusif Eyvazov, a l’Arena de Verona
Serà el primer cop que Dudamel actuï al Gran Teatre del Liceu i també el seu debut amb aquesta òpera de Verdi. Per al director d’orquestra veneçolà, és «una enorme il·lusió poder trepitjar l’escenari d’un teatre tan emblemàtic per on tantes figures, com Montserrat Caballé o Josep Carreras, han ofert nits màgiques i treballar amb la seva orquestra».
La confluència de Gustavo Dudamel i Rachel Willis-Sørensen sobre l’escenari del Liceu suposa un pas més per consolidar un projecte artístic amb el qual Víctor Garcia de Gomar, el director artístic del gran teatre de La Rambla, vol reunir les millors veus, batutes i directors d’escena del panorama internacional durant les properes temporades. Netrebko tornarà el gener de 2021 amb el recital íntim Jour et nuit, mentre que Dudamel ho farà durant les properes temporades amb La flauta màgica de Mozart protagonitzada per Javier Camarena en el rol de Tamino i amb l’esperat debut de Nuria Rial com a Pamina.
Qui és Gustavo Dudamel?
Considerat un dels millors directors d’orquestra del món, Gustavo Dudamel dirigeix la Orquesta Sinfónica Simón Bolívar de Venezuela des del 1999 i l’Orquestra Filharmònica de Los Àngeles des del 2009. Sota la seva direcció, aquesta ha estat considerada per The New York Times com “l’orquestra més important dels Estats Units”. Les seves fites com a director musical no només l’han dut als escenaris més importants d’arreu del món, sinó que han transcendit els auditoris de música, reportant-li reconeixements per la seva tasca activista per la proliferació de les arts al llarg del continent americà (Estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, Premi Gish, etc) i pels seus treballs al cinema, on ha pogut dirigir els crèdits d’obertura i tancament d’Star Wars o dirigirà enguany la nova versió de West Side Story d’Steven Spielberg.
‘Il trovatore’
Gustavo Dudamel se suma a un equip amb un repartiment destacadíssim que donarà vida a aquesta tragèdia estrenada a Roma l’any 1853 (l’any 1854 al Liceu) en la qual Verdi retrata el pes del passat i la impossibilitat de superar-ho. Leonora (Netrebko) i Manrico (Eyvazov), una parella que encarna la llibertat i l’idealisme, a la vegada està condemnada per la gelosia i l’amenaça del poder. El comte de Luna (Tézier), punitiu i sàdic, té una debilitat obsessiva: Leonora; mentre la misteriosa i enigmàtica Azucena (von der Damerau) custodia un secret que els destruirà a tots. Amb les seves maquinacions, convertirà Leonora en una immortal heroïna condemnada al sacrifici. Els mecanismes del drama i una profunditat psicològica subratllada per una música radiant i expansiva que desborda imaginació converteixen Il trovatore en un dels seus èxits del repertori.
