Quatre propostes de circ ofereixen al Grec diferents visions del Mediterrani, la tradició, els exilis o els silencis.
Què queda d’un escenari quan no hi ha actors, ni públic, ni tècnics? Què queda d’un lloc quan no hi ha ciutadans? Quin és el so de la tragèdia? Com sona silenci? El so de després de l’holocaust? Del mar en calma?
Danny Ronaldo apareix a l’escenari, sol, rodejat de les tombes dels que van ser els seus companys d’espectacle, de show, de vida, de casa. La trapezista Griselda Juncà es desfà del que hi ha dins la maleta, del que pesa, i s’enlaira.
Fidelis Fortibus de Circus Ronaldo és un dels quatre espectacles circenses d’aquest GREC 2017, que ha passat en aquesta edició de 140 a 100 espectacles. Això sí, el circ, la germana lletja de les arts escèniques que deia l’artista Joan Ramon Graell, no ha vist reduïda (per sort) la seva representativa mini quota a la programació del Festival de teatre públic de la ciutat de Barcelona.
I si Ronaldo parla del silenci, dels companys caiguts i en reprodueix les veus i les accions a través del clown dolç de qui pateix l’horror vacui, Invisibles, la proposta de circ de l’Ateneu de Nou Barris, – protagonitzada per Griselda Juncà, Tomeu Amer, Jordi Serra, Deborah Cobos i els músics i actors Marc Sastre i Blai Juanet- cerca en els rastres dels qui han marxat les restes d’una altra vida, potser no millor que l’actual, però sí més pròpia. Què deixaries si haguessis de marxar? Es pregunta Juanet a l’inici de l’espectacle.
Així, la fidelitat cap als caiguts de Fidelis Fortibus (fidelment valents) o els records dels qui vam deixar, com a Invisibles, no paralitzen, sinó que són el trampolí per a dos espectacles que demanen a crits silenciosos seguir endavant. Un homenatge a aquell soldat japonès que va estar 30 anys atrapat a la selva, sol, lliurant una batalla íntima contra els fantasmes sense saber que la guerra ja havia acabat.
Deixar enrere per avançar, fer una passa enrere per saltar endavant i connectar amb un fil (de pescar) invisible la tradició amb el present i el presenta amb el Mar. El Mediterrani cementiri i el Mediterrània festa.
Les dues altres propostes que resten en la minsa programació de circ del Grec, ben igual que Circus Ronaldo o Invisibles, parlen dels lligams. Amb els companys, amb la família, amb la tradició o amb el tros de terra que anomenem casa. D’aquesta manera Halka del Groupe Acrobatique de Tanger connecta la tradició magribina de la festa amb els elements tradicionals de l’acrobàcia popular marroquina, inspirada en les ensenyances del savi sufí del segle XV Sidi Ahmed Ou Moussa. La sorra, les plantes, les pedres, els elements naturals que ens remeten a l’origen de les coses, del món sagrat al món profà.
Els de Tànger presenten un espectacle que juga amb els cossos i les arrels. Halka és una paraula que designa en àrab un muntatge festiu que pren la forma d’un cercle. Els artistes, armats amb les seves tradicions i contradiccions, s’interroguen sobre el paper de les dones en les societats magribines i les realitats actuals al voltant dels darrers esdeveniments a la conca del Mediterrani, el nostre mar.
Els elements naturals i l’enllaç entre l’espiritualitat i el laïcisme també hi són a CORROC, un espectacle concebut com una experiència, «geocardioteatralcircense». Com si fos una visita guiada al museu dels records, la senyoreta Coral i el senyor Pedro ens parlaran de les curiositats que s’estilaven en altres èpoques i dels habitants més vells de tots els temps: les pedres. Petrus qui col·locà la primera pedra a Roma. La pedra com a origen de tot: les pedres per fer foc, cases, estris. Les pedres de la Mediterrània que van construir les civilitzacions viatjant pel Nil a Egipte, Mesopotàmia o Grècia. I les pedres bategants, les pedres en forma de cor, uns contacontes aparentment inanimats que ajuden a Escarlata Circus a explicar històries en una odissea pel Mare Nostrum però també pel propi cos i pel record (del llatí re-cordis tornar a passar pel cor).
Què és un batec? Quantes vegades batega el nostre cor? Quants quilòmetres de vasos sanguinis tenim escampats pel nostre cos? Quants records hi ha escampats al nostre voltant? Quants records hi caben a la maleta dels Invisibles? Quants personatges pot fer Danny Ronaldo essent un? Quant temps recordarà els seus amics?
El Circ del Grec serà Mar, serà Refugi, serà Tradició, serà Homenatge i Poesia del Silenci. Esperem que ben aviat les institucions se n’adonin que els silencis del circ són crits i reivindicació. Mentrestant quatre muntatges ompliran algunes nits d’estiu de cossos impossibles i històries per a tots.
Text: Neus Molina
