Aquesta setmana el Festival Grec s’omple de propostes on la música adopta un paper protagonista.
La hibridació és un dels leitmotiv del Grec d’enguany. Ramon Simó, director del Festival, explica que «amb el teatre la hibridació passa per la dansa-teatre, evidentment, però també pel teatre-tecnologia-música o teatre-imatge-música». I, sobretot, per «mostrar com n’és d’essencial que els espectacles tinguin una música pensada per a l’espectacle i, si pot ser, interpretada en directe. La creació de bandes sonores no solament enriqueix el panorama teatral, sinó també el panorama musical». I això és el que es podrà veure en diferents espectacles.
LA PERVERSIÓ DE JORDI ORIOL
Nou anys després de l’exitosa adaptació de Hamlet, La caiguda de l’H, Jordi Oriol torna a versionar lliurement una de les peces de Shakespeare. O, com diu ell, «una perversió de La tempesta de Shakespeare”. Escrita i interpretada amb Carles Pedregosa i dirigida per Xavier Albertí, es podrà veure a La Seca Espai Brossa del 7 al 24 de juliol, i és una lectura molt personal de l’obra de Shakespeare. Comença en el moment que Pròsper i Miranda abandonen l’illa i Calibà, l’home salvatge, i Ariel, l’esperit empresonat en una soca de pi, recuperen la llibertat. “Els han alliberat però també han pres consciència que viuen aïllats”, diu Oriol. Calibà ha après a parlar i Ariel només vol complaure. A L’empestat l’acompanyen una pluja constant i la Sonata núm. 17 de Beethoven, rebatejada amb el nom de La tempesta perquè el compositor obligava els músics a llegir l’obra de Shakespere abans de tocar.
ÒPERA DE BUTXACA S’ALIA AMB LA NEUKÖLLNER OPER DE BERLÍN
“Ens creiem lliures però en realitat estem tenallats”, diu Marc Rosich, autor amb Tilman Rammstedt d’Oficina per a una vida postidèntica. Una especulació sobre la llibertat, que es podrà veure al Mercat de les Flors avui i demà. Els protagonistes són un grup d’oficinistes d’una corporació transnacional amb unes regles de funcionament peculiars. “Barregem actors i músics de diferents nacionalitats per parlar de la pèrdua de llibertat i d’identitat”, diu Rosich. L’obra, dirigida per Matthias Rebstock, s’ha fet amb l’aliança del Grec, la Neuköllner Oper de Berlín i l’Òpera de Butxaca i Nova Creació. Amb la música de Beethoven i les adaptacions de Raquel García-Tomás, actors, músics i una mezzosoprano interpreten aquests oficinistes que s’esforcen a tirar endavant els seus projectes. A l’escenari també es projecten vídeos amb textos de Byung-Chul Han, Theodor Adorno i André Breton, entre d’altres.
LA REIVINDICACIÓ DE LA DANSA FORA DE L’ACADÈMIA
A la sala Apolo és on es podrà veure demà i dijous Eden Club, una proposta dirigida per Inés Boza i SenzaTemPo i amb música de Guilia Valle. Eden Club és una acadèmia de ball que a la nit es transforma, i on músics i ballarins aboquen tot tipus de passions. Boza assegura que ha intentat defugir l’actualitat per centrar-se en els dimonis interns: “Hi ha ferides que ens persegueixen des la infància”, diu. La ballarina també barreja ballarins i músics de diferents generacions. “Últimament només s’aposta per ballarins joves com si el més important fos saltar”, assegura.
