El director argentí Gabriel Chamé va sorprendre la temporada passada al públic barceloní amb un Othelo brutalment divertit i delirant. Malgrat les hores intempestives que suposava la seva programació en l’Off de la Villarroel, el boca-orella va aconseguir que la sala s’acabés omplint cada nit. Per això, Tania Brenlle, directora de la sala, ha volgut tornar-los a posar en cartell, ara en la programació principal. Othelo farà doblet, a més, amb una altra obra interpretada pel mateix Chamé, el monòleg Llegué para irme.
Gabriel Chamé és actor, director, pedagog i mestre del clown. Durant cinc anys va actuar com a pallasso al Cirque du Soleil i des de fa anys treballa a camí d’Europa i Argentina on ha fet de director i professor de grans actors. Malgrat això, quan va decidir tirar endavant el projecte d’Othelo no va buscar companyia en grans noms de la interpretació, sinó entre els seus alumnes amb trajectòria i experiència, però més desconeguts per al gran públic. Volia conformar un grup estable, cooperatiu, on tots els membres tinguessin veu, vot i sou per igual i que donés estabilitat a l’espectacle per tal de gaudir de mesos d’assaig i poder-lo representar durant molt de temps. I sembla que ha funcionat. Ja fa quatre anys que es mantenen en cartell a Buenos Aires, de març a desembre, i han pogut portar de gira l’obra per diversos països.
«Othelo és la conseqüència d’una llarga investigació sobre Shakespeare», explica Chamé. «M’interessava com els directors europeus fan els clàssics a la seva manera i vaig veure que l’art del pallasso li podia ser molt útil». De fet, està convençut que «l’univers del clown pot ser molt fidel a Shakespeare» i que, a més, tenen molt a aprendre de com «els artistes de la seva època s’apropaven als espectadors». La tria d’una tragèdia va ser deliberada: «per a mi la comèdia i la tragèdia tenen un contrapunt interessant en l’obra. Shakespeare introduïa comèdia enmig d’una tragèdia per tal de captar l’atenció del públic al drama. Abans havia treballat a partir de comèdies, però em vaig adonar que la tragèdia funciona molt millor. A les comèdies els acudits ja estan fets. A la tragèdia, en canvi, tot és més potent i tinc més possibilitats de jugar». Assegura, a més, que quan abandona la comèdia, allò tràgic agafa més potència. «A Othelo hi ha moments que no poden ser còmics. L’assassinat d’una dona mai pot ser-ho».
Chamé, però, vol que el públic surti content del teatre: «el meu objectiu és fer-los més feliços, que la funció sigui una festa». A més, la companyia té clar que els espectadors són un element imprescindible de l’obra. L’actor Matias Bassi explica que «són uns integrants més de la funció» i són «importantíssims» perquè «han de jugar amb nosaltres, entendre el codi i involucrar-se en el que està passant».
EL VIATGE D’UN PALLASSO PER L’ESTRÈS ACTUAL
Gabriel Chamé també dirigeix i interpreta Llegué para irme, el monòleg que va crear tot just després d’abandonar el Cirque du Soleil. «Tenia ganes d’enfrontar-me a un espectacle jo sol a l’escenari, però acompanyat de la gent que jo volia». L’espectacle «parla sobre un home que no pot descansar perquè el seu cap no li deixa, però també de la soledat». El seu és «un pallasso que no sap cap on va, ambigu» que a través del gag físic acaba arribant al melodrama i «la contraposició entre el riure i el plor». No és d’estranyar, doncs, que defineixi l’espectacle com una comèdia tràgicoburlesca.
