Gabriel Calderón reflexiona sobre la desmemòria històrica al TNC

Redacció

La Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acollirà fins al 29 d’abril el nou muntatge del director uruguaià Gabriel Calderon. Protagonitzada per Bruna Cusí, Imma Colomer, Jordi Banacolocha i Sergi Torrecilla, entre d’altres, Que rebentin els actors fa una reflexió de la desmemòria històrica.

Segons ha explicat el director a la roda de premsa, «el títol fa referència a una frase del president Mújica sobre el final de la dictadura i les seves conseqüències. Va dir que tot plegat no acabarà fins que rebentin els actors». Aquesta curiosa expressió va servir a l’artista per inspirar-se i crear una història que barreja ciència ficció, comèdia i contingut polític.

A l’obra, una máquina del temps deixarà al descobert el passat fosc d’una família durant el sopar de Nadal. La filla més jove, íntimament marcada pels estralls de la dictadura, és incapaç de conviure amb els clarobscurs del seu passat genealógic. Amoïnat per aquesta situació, el promès de la noia construirà una màquina del temps que li permetrà organitzar un sopar nadalenc per retrobar-se amb alguns parents que ja són morts des de fa temps.

La dictadura que va sofrir Uruguai i els desapareguts que va deixar és el context d’aquesta peça teatral que «no parla de la dictadura, sinó de la possibilitat o impossibilitat de recuperar la memòria del passat per fer alguna cosa útil amb ella», ha dit Calderón. A més, ha afegit que «volia que l’obra parlés també de la Catalunya d’avui i crec que ho he aconseguit. El que hem construit al voltant d’aquest muntatge, en realitat, és també molt català».

«Només traduint els noms dels protagonistes al català ja canvia el context i els catalans poden sentir ressonàncies del seu propi passat», ha assenyalat el traductor Xavier Pujolràs.

«La memòria és confusa i caòtica i està repleta de paraules que saturen i no aclareixen, per això la meva obra és així: confusa, caòtica i saturada», ha dit l’autor com a conclusió.

Escrito por
Artículos relacionados
Una nit per celebrar la vida

Una nit per celebrar la vida

Oriol Puig Grau (1992) és dramaturg i director, habitual a la Sala Beckett. Com a autor i director, hi va estrenar Karaoke Elusia (Premi Revelació als Premis de la Crítica […]

‘Rara avis’: Reivindicando la diferencia

‘Rara avis’: Reivindicando la diferencia

Sombras, luces, máscaras, audiovisuales y una banda sonora muy potente. El Circ d’Hivern del Ateneu Popular 9 Barris da un giro radical con respecto a la propuesta del año pasado […]

Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario
¡Enlace copiado!