Redactor: Iván F. Mula
Francesc Casadesús presenta la seva segona edició com a director del festival continuant la seva idea del viatge. Després de la Mediterrània, enguany, el tema central correspon al diàleg entre Orient i Occident.
Quin balanç fas de la teva experiència com a director del festival fins al moment?
La programació d’aquest festival és una aventura. De fet, ho va ser l’any passat, ho ha estat aquest any i espero que ho segueixi sent cada any perquè és una magnífica ocasió, per a mi, per aprendre, seguir en contacte amb els artistes i intentar treballar pel públic d’aquesta ciutat. L’any passat vaig tenir menys temps de preparació però, tot i així, vaig intentar fer un festival amb el meu segell. No crec que els talls hagin de ser radicals. Sempre s’ha de buscar una certa continuïtat d’allò que s’ha fet abans i intentar portar-ho cap a un lloc millor, en funció de les circumstàncies.
Com han estat les circumstàncies, aquest any?
Les circumstàncies, aquest any, ens han permès millorar coses bàsiques com les cadires noves, el servei d’atenció i aspectes de comunicació com una web nova. A nivell de programació, he intentat anar un pèl més lluny en la idea de relat que volia construir per aquests períodes.
L’any passat el tema central va ser la Mediterrània. Ha suposat un gran repte fer el salt a l’Orient, en aquesta edició?
Considerablement. Primer, per desconegut, ja que té més dificultats de traducció. Segon, perquè ens queda més lluny, culturalment. Per aquest motiu, he volgut posar més l’accent en el diàleg entre orient i occident; un diàleg que ens transforma. Però, per a mi, el veritable esforç d’aquesta edició, del qual estic molt content, és el d’haver pogut aprofundir molt més en el suport als artistes locals amb la coproducció. El fet de que, l’any passat, hi hagués una bona recaptació de taquilla ha permès que s’hagi pogut fer aquesta inversió.
Culturalment, Orient i Occident s’entenen millor que en termes polítics o socials?
La meva teoria, de fet, és que no existeix una divisió Orient-Occident sinó que nosaltres som el resultat cultural de molts segles d’intercanvi. Existeix un camí en transformació amb moltes vies de diàleg i cooperació. En aquest sentit, he anat a buscar menys l’antagonisme i més el diàleg. Les propostes que he triat tenen una via d’entrada pel públic local.
Intentes fer un festival que s’apropi més a la ciutat?
Sí. M’interessa aquell punt dolç entre l’avantguarda i la cultura popular. No voldria que el festival fos elitista sinó que connecti amb moltes capes possibles de població. Es tracta de fer-ho accessible, en tant que festival públic, i obrir les portes a persones que, d’entrada, no es plantejarien el Grec com un festival seu. Aquesta invitació es pot fer de moltes maneres. Nosaltres hem apostat per fer-ho a través de tallers relacionats amb la cuina, treballs comunitaris en els diferents barris de la ciutat i activitats a la Plaça Margarida Xirgu. És una forma de convidar a la gent de la comunitat asiàtica de Barcelona a que ensenyés, en un espai públic, les seves expressions culturals.
També has dit que vols que sigui un festival més “contemporani”…
En el sentit que hi càpiguen veus de la nostra ciutat que, a vegades, no estan presents en les programacions regulars de la temporada: els creadors més joves o creadors locals amb trajectòria internacional però poca presència a la ciutat. Donar espai i visibilitat al llenguatge d’avui de les seves propostes.
Com ha afectat la complicada situació política del darrer any en el festival?
Ha afectat a diversos nivells. D’una banda, les propostes que fan els creadors han trobat més dificultats per trobar productors o opcions de gira per Catalunya. El festival ha intentat esmenar aquesta feblesa de les companyies entrant en coproduccions. D’altra banda, inevitablement, han aparegut espectacles que parlen de democràcia, nacionalisme, feminisme… perquè són temes que estan molt presents i els creadors els expressen en els seus treballs.
Per què vas escollir El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk dirigit per Oriol Broggi com a espectacle inaugural?
Els motius són diversos. Primer, pel propi relat del festival. Guilgamesh és la primera història de la Humanitat. Un text escrit fa més de 3.000 anys que parla de coses que després recull la Bíblia o altres textos posteriors. Per tant, és, en certa manera, l’origen de la nostra civilització. Després, calia aconseguir fer atractiva aquesta història per l’espectador d’avui i, en aquest sentit, l’equip de La Perla 29 eren els més indicats. A més, tot i tenir una trajectòria sòlida a la ciutat, encara no havien estat al Teatre Grec i crec que és de justícia que hi siguin.
Després del rècord d’espectadors de l’any passat, quines expectatives tens per aquesta edició?
Sóc bastant contrari als rècords. No crec que haguem d’anar a buscar fer més espectadors que l’any passat… De fet, crec que en farem menys perquè hem reduït l’oferta. La meva expectativa és que farem menys números absoluts però una bona ocupació. Al final, l’ocupació vol dir que el que oferim interessa i que estem ajustant la oferta a la demanda. Es tracta de trobar el punt d’equilibri entre allò que proposes i allò que té bona recepció.
Estàs content amb els recursos del festival?
El Grec és un festival privilegiat. Té uns recursos que no tenen altres festivals similars. Però, si es vol competir a Europa, els recursos no són suficients. Avignon té 15 milions d’euros. En qualsevol cas, si es respon al que necessita la ciutat segons la situació i les circumstàncies, en principi, no sóc de protestar. Sóc d’optimitzar i de treballar millor.
Redactor: Iván F. Mula / @ivanfmula
